Impetigen
infecció bacterial de la pell From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'impetigen és una infecció bacteriana de la pell que es pot contagiar d'una persona a una altra. Es caracteritza per l'aparició de vesícules o butllofes a la pell, que en trencar-se originen crostes de color mel (melicèriques).[1] Pot afectar qualsevol àrea cutània del cos, però les lesions de l'impetigen són més freqüents en les zones no cobertes per la roba, com la cara,[2] la regió peribucal, el nas, les orelles, els braços i les cames. No deixen cicatriu, però poden causar trastorns de la pigmentació de la pell que arriben a persistir durant setmanes o mesos després de l'inici de la malaltia. L'impetigen pot afectar qualsevol persona de qualsevol edat, però és més freqüent en nens de 2 a 5 anys.[3] Rarament, en un individu amb impetigen es desenvolupa una glomerulonefritis postestreptocòccica aguda.[4] Quan la infecció no es tracta, forma úlceres i arriba als plans més profunds de la pell s'anomena èctima.[5][6] Una lesió que sol ésser característica de la verola del simi.[7] L'èctima gangrenós és una entitat clínica diferent, que provoca la gangrena dels teixits afectats, sobretot en individus amb un sistema immune deficitari,[8] i produïda habitualment per Pseudomonas aeruginosa.[9]
Remove ads
Etiologia
L'impetigen comú és causat per la infecció d'un grup determinat de bacteris: estreptococs[10] o estafilococs (estreptococ beta hemolític A i Staphylococcus aureus).[11] La causa d'impetigen més freqüent a tot el món és S. aureus[12] i és una malaltia endèmica en la població pediàtrica de certes comunitats desafavorides, com ara els aborígens australians.[13] Aquests bacteris habiten a la pell i al nas. Quan es produeixen solucions de continuïtat de la pell, siguin erosions superficials o ferides, els bacteris penetren en l'interior d'aquesta i provoquen una infecció.[14] Les àrees infectades mostren enrogiment, inflor i plaques eritematoses o uns grans molt característics, que van omplint-se de pus i es trenquen amb facilitat alliberant el seu contingut a l'exterior, el qual en assecar-se origina crostes de color mel.[15] Té un període d'incubació d'uns 10 dies, des de la colonització de la pell pel patogen fins que apareixen les lesions en ella.[16]
Aquests bacteris es propaguen mitjançant contacte directe amb el moc del nas o la gola de les persones infectades o amb les seves lesions purulentes.[17] Les persones malaltes, com ara les que tenen infecció de gola o infeccions cutànies, són més susceptibles de propagar la infecció. El nombre reproductiu bàsic (R0) de l'impetigen es calcula per mitjà d'un model matemàtic que analitza la seva dinàmica de transmissió.[18] Les persones que són portadores dels bacteris i no tenen símptomes són molt menys contagioses. És poc probable que els articles casolans, com ara els plats, tasses o joguines propaguin la infecció. Inusualment, la causa de la malaltia és l'ús d'esponges de bany fetes de Luffa aegyptiaca i contaminades per Streptococcus pyogenes.[19] S'ha descrit algun cas d'impetigen periocular bilateral aparegut en el context d'una pustulosi exantemàtica aguda generalitzada induïda per una reacció adversa a l'hidroclorotiazida[20] i de lesions cutànies similars a les de l'impetigen en individus amb dermatofitosi facial[21] o amb tinya corporal.[22]
Impetigen ampul·lar
Aquesta variant de la malaltia es veu sobretot en nounats,[23] encara que molt ocasionalment apareix en nens grans[24] i adults immunodeficients.[25] Predomina durant l'estiu, a llocs amb clima tropical i en infants malnodrits de grups socioeconòmics baixos.[26] És una forma localitzada de la síndrome de la pell escaldada estafilocòccica[27] i la seva causa són els S. aureus productors de toxines exfoliatives,[28][29] encara que s'ha descrit algun rar cas originat per Abiotrophia defectiva (un microorganisme present en la placa dental humana).[30] Les vesícules cutànies superficials es converteixen en butllofes flàccides de creixement ràpid, amb marges agusats i sense eritema circumdant. Un signe patognomònic de l'afecció és la presència d'un "collaret" escatós que envolta la perifèria de les lesions trencades. No sempre és fàcil diferenciar-la de l'epidermòlisi ampul·lar[31] del mastocitoma solitari (un tumor cutani benigne)[32] o del pèmfig foliaci.[33] La simptomatologia sistèmica no és freqüent, però pot incloure feblesa, febre i diarrea. La majoria de casos són autolimitats i es resolen sense cicatrius en poques setmanes.[34] Excepcionalment, es presenta en el mateix lloc de manera conjunta amb un granuloma piogènic.[35]
Impetigen herpetiforme
És una rara dermatosi específica de l'embaràs,[36] generalment considerada una variant de la psoriasi pustulosa.[37][38] Es caracteritza per l'aparició de taques eritematoses i agrupacions de pústules a la pell, en especial durant el tercer trimestre de gestació.[39] Pot causar mort fetal,[40] estar associada a complicacions prenatals,[41] ser recurrent[42] i fer recomanable la interrupció de l'embaràs en casos greus que no responen al tractament.[43] De manera inusual, la condició es pot desencadenar per un hipoparatiroïdisme secundari[44] o, fins i tot, empitjorar greument durant el període postpart.[45]
Impetigen en els animals
És causat quasi sempre per Staphylococcus intermedius,[46] un germen que algunes vegades infecta també a les persones.[47][48] És una afecció lleu que, quan és superficial, sol passar inadvertida i cura espontàniament. Afecta animals joves,[49] o que tenen malalties prèvies, amb aparició de pústules sobre les zones de pell desproveïdes de pèl.[50] S'ha registrat algun rar cas, de curs fatal, en cercopitècids.[51] Les lesions són indolores, habitualment aprurítiques i es trenquen amb facilitat deixant un exsudat de color groguenc.[52] Per al seu tractament s'empren substàncies antisèptiques i, en els casos més greus, antibiòtics.[53][54] És important donar una alimentació correcta i mantenir les mesures higièniques adequades.[55]
Remove ads
Profilaxi
L'impetigen és una malaltia infecciosa que es transmet a altres àrees de pell sana en la mateixa persona i a persones diferents.[56] Per prevenir el seu contagi i aparició s'han de complir normes bàsiques d'higiene com:[57]
- Bany diari.
- Mantenir les ungles curtes i netes.
- Rentat de roba que hagi estat en contacte amb les lesions de l'impetigen amb aigua calenta i sabó.[58]
Tractament
El tractament d'elecció recomanat pels experts[59] consisteix en la cura de les lesions, mantenint-les en aigua per estovar les crostes i retirar-les; aplicant després una pomada amb antibiòtic,[60] per exemple mupirocina,[61] retapamulina,[62] ozenoxacina[63] (una quinolona no fluorada que ha demostrat ser segura i molt eficaç per tractar l'impetigen pediàtric i de l'adolescent),[64][65] bacitracina[66] o àcid fusídic;[67] o bé un antisèptic, com ara violeta de genciana,[68] povidona iodada o clorhexidina dues vegades al dia.[69] Les lesions solen desaparèixer en el transcurs d'una setmana.[70] El secukinumab (un anticòs monoclonal humà de tipus IgG1 contra la interleucina-1)[71] s'administra amb molt bons resultats en casos d'impetigen herpetiforme resistents als fàrmacs de primera elecció.[72] L'ús de ciclosporina pot estar indicat en gestants refractàries al tractament convencional.[73]
En alguns casos, és necessari administrar antibiòtics per via oral i molt rares vegades per via parenteral.[74] Els antibiòtics més utilitzats són les penicil·lines orals: cloxacil·lina,[75] amoxicil·lina/àcid clavulànic,[76] eritromicina i cefalosporines.[77] El tractament oral dura 10 dies.
Si no es tracta, l'impetigen pot originar diverses complicacions, per exemple sèpsia,[78] síndrome renopulmonar (glomerulonefritis i hemorràgia alveolar difusa),[79] cel·lulitis[80] o osteomielitis.[81]
El tractament amb un antibiòtic del tipus adient de les persones infectades durant 24 hores o algunes més elimina per regla general la seva capacitat de propagar el bacteri. No obstant això, és important completar la pauta completa d'antibiòtics sistèmics i/o tòpics tal com se'ls ha receptat fins que la simptomatologia desaparegui completament.[82]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads