Franckeïta

La franckeïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la franckeïta. Rep el seu nom dels enginyers de mines Carl i Ernest Francke. Va ser descoberta l'any 1893 a la mina Chocaya, Departament de Potosí, Bolívia. Pertany i dona nom al grup de la franckeïta.^[2]

Franckeïta
Franckeïta de la mina San José, Oruro, Bolívia
Fórmula química	Fe²⁺(Pb,Sn²⁺)₆Sn⁴⁺₂Sb₂S₁₄
Localitat tipus	Chocaya-Animas mines (en)
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	02.HF.25b
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HF.25b
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.13 – Anhang
Dana	03.01.04.02
Heys	6.1.18
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic - pinacoidal
Hàbit cristal·lí	normalment esfèrica, agregats de plaques primes en roseta; comunament massiva, radiada o foliada
Estructura cristal·lina	a = 46.9Å, b = 5.82Å, c = 17.3Å, α = 90°, β = 94.66°, γ = 90°
Color	gris fosc, a vegades amb irisacions
Macles	complexes
Exfoliació	{001} perfecta
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosca
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	5,88 a 5,92
Densitat	5,5 a 5,9
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Zn, Ag, Ge, In
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Fke
Referències	[1]

Característiques

La franckeïta és una sulfosal de plom, estany i antimoni. Cristal·litza en el sistema triclínic, i el seu hàbit és normalment esfèric, amb rosetes formades d'agregats de plaques primes. Comunament també se'n troba de forma massiva, radiada o foliada. La seva duresa és de 2,5 a 3 a l'escala de Mohs, i la seva lluentor és metàl·lica. La seva fórmula és Fe²⁺(Pb,Sn²⁺)₆Sn⁴⁺₂Sb₂S₁₄, i pot presentar impureses de zinc, plata, germani o indi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la franckeïta pertany a «02.HF: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS» juntament amb altres minerals com: vrbaïta, cilindrita, levyclaudita, coiraïta, abramovita o lengenbachita.

Formació

Es troba en els dipòsits hidrotermals de plata-estany a Bolívia i en dipòsits de contacte metamorfòsic de pedra calcària a la pedrera Kalkar a Califòrnia. Se'n troba juntament amb cilindrita, teal·lita, plagionita, zinkenita, cassiterita, wurtzita, pirrotina, marcassita, arsenopirita, galena, pirita, blenda, siderita i estannita.

Grup de la franckeïta

Article principal: Grup de la franckeïta

El grup de la franckeïta és un grup de minerals que inclou tres sulfosals: la coiraïta, la franckeïta, i la ramosita.^[3]

Espècie	Fórmula
Coiraïta	(Pb,Sn)₁₂.₅Sn₅FeAs₃S₂₈
Franckeïta	Fe²⁺(Pb,Sn²⁺)₆Sn⁴⁺₂Sb₂S₁₄
Ramosita	Pb₂₅.₇Sn₈.₃Mn₃.₄Sb₆.₄S₅₆.₂

Varietats

Potosiïta, varietat de franckeïta, de la mina San José, Bolívia. Camp de visió d'aproximadament 10 mm.

Es coneixen dues varietats de franckeïta: la potosiïta, una varietat de franckeïta pobre en Sn(II), i la incaïta, una varietat rica.

• La incaïta és una varietat rica en estany (II), amb fórmula química (Pb,Ag)₄Sn₄FeSb₂S₁₅. A diferència de la franckeïta, cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva duresa és 2 a l'escala de Mohs. Rep el seu nom en honor dels habitants de l'imperi Inca. Va ser descrita per primera vegada a la mina Santa Cruz, Departament d'Oruro, Bolívia, tot i que se n'ha trobat també a l'Argentina, República Popular de la Xina i Japó.^[4]
• La potosiïta és una altra varietat, però pobre en estany. En un principi es creia que eren dues espècies diferents, però des del 1997 l'IMA la classifica com una varietat de la franckeïta. Va ser descrita per primera vegada als dipòsits d'Andacaba, Província de Linares, Bolívia. Rep el seu nom del departament de Potosí. També se n'ha trobat a l'Argentina, Japó i el Canadà.^[5]