Jimmy Reed
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Mathis James "Jimmy" Reed (6 de setembre del 1925 – 29 d'agost del 1976) fou un músic de blues nascut als Estats Units d'Amèrica.[1] Reed va ser un referent del blues elèctric, i una gran influència per a alguns músics de rock and roll com ara Elvis Presley, Eric Clapton, Billy Gibbons, Hank Williams, Jr, Stevie Ray Vaughan, Jerry Garcia i The Rolling Stones.
Remove ads
Biografia
Reed va nàixer a Dunleith, Mississipi, al 1925. Va aprendre a tocar l'harmònica i la guitarra gràcies al seu amic Eddie Taylor. Després d'alguns anys fent concerts i tocant al carrer, se n'anà a viure a Chicago, Illinois, al 1943. Fou reclutat per la Marina i participà en la Segona Guerra mundial. Llicenciat el 1945, va retornar breument a Mississipi, i es casà amb la seua núvia Mary (d'ara endavant Mama Reed). Es trasllada a Gary (Indiana) per a treballar en una planta càrnia, Armour and Company. Mama Reed va ser corista sense crèdits en moltes de les seues cançons, sobretot en els seus èxits "Baby What You Want Em to Do","Big Boss Man" i "Bright Lights, Big City".
En la dècada del 1950, Reed ja era un músic popular. Es va unir als Gary Kings amb John Brim i va tocar al carrer amb Willie Joe Duncan. Reed no aconseguí cap contracte discogràfic amb Chess Records, però signà amb Vee-Jay Records gràcies al bateria de Brim, Albert King, abans que aquest també aconseguira fama com a guitarrista i bluesman. En Vee-Jay, Reed tocà de nou amb Eddie Taylor i va llançar "You Don't Have to Go", el seu primer èxit, seguit de molts altres més.
Reed va mantenir la seua reputació malgrat el seu alcoholisme; la seua esposa a voltes havia d'ajudar-lo a recordar les lletres de les cançons mentre les gravava. El 1957, Reed va començar a patir epilèpsia, encara que la malaltia no li fou correctament diagnosticada durant un llarg període, ja que Reed i els doctors pensaven que es tractava de delirium tremens.
Malgrat els seus nombrosos èxits, els problemes personals de Reed li impediren aconseguir el mateix nivell de fama que altres artistes populars de blues de la seua època, tot i tenir-ne més èxits que molts altres. Quan Vee-Jay va tancar, el seu promotor signà un contracte amb el nou segell BluesWay Records, però Reed ja no pogué produir cap més èxit.
El 1968, feu una gira per Europa amb l'American Folk Blues Festival.
Reed va morir d'insuficiència respiratòria el 1976, a Oakland, Califòrnia, poc abans del seu 51é aniversari. És enterrat al cementeri Lincoln, a Worth, Illinois.
El 1991, Reed fou inclòs, de manera pòstuma, en el Saló de la Fama del Rock and roll.
Remove ads
Discografia
Singles
Selecció d'àlbums
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads