Joan Benlloch i Vivó

Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià. Va ser bisbe d'Urgell, càrrec amb què també va accedir a la responsabilitat de 55è copríncep d'Andorra, i més tard arquebisbe de Burgos.

Joan Benlloch i Vivó

Biografia
Naixement	(es) Juan Bautista Benlloch y Vivó 29 desembre 1864 València
Mort	14 febrer 1926 (61 anys) Madrid
Sepultura	Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
Cardenal prevere
7 març 1921 – 14 febrer 1926
Arquebisbe de Burgos
7 gener 1919 – 14 febrer 1926 ← José Cadena y Eleta – Pedro Segura y Sáez → Diòcesi: arquebisbat de Burgos
55è Copríncep episcopal d'Andorra
juny 1907 – 7 gener 1919 ← Josep Pujargimzú – Jaume Viladrich i Gaspar → Juntament amb: Armand Fallières, Raymond Poincaré
Bisbe d'Urgell
6 desembre 1906 – 7 gener 1919 ← Joan Josep Laguarda i Fenollera – Justí Guitart i Vilardebó → Diòcesi: bisbat d'Urgell
Bisbe titular
12 desembre 1901 – 6 desembre 1906 Diòcesi: bisbat d'Hermòpolis Magna
Administrador apostòlic de Solsona
12 desembre 1901 – 6 desembre 1906 Diòcesi: bisbat de Solsona
Senador del Regne
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de València
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic (1888–)
Consagració	2 de febrer de 1902 per Jaime Cardona y Tur
Proclamació cardenalícia	7 de març de 1921 per Benet XV Cardenal prevere de Santa Maria in Aracoeli
Participà en
2 febrer 1922	Conclave de 1922
Obra
Obres destacables (1921) El gran Carlemany
Premis
(1923)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org

Biografia

Va estudiar al Seminari Conciliar de València on obtingué les llicenciatures en teologia (1887) i dret canònic (1890). Va obtenir el grau de Batxiller en Arts per la Universitat de València.

Va ser coadjutor de la parròquia d'Almàssera (1888) i després rector de la mateixa església. El 1893 fou nomenat rector de la parròquia dels "Sants Joans" de la ciutat de València El 9 d'abril de 1900 va ser nomenat xantre de la catedral de Segòvia i poc després vicari general i vicari capitular. El 16 de novembre de 1901 va ser ordenat bisbe titular d'Hermòpolis Magna i preconitzat Administrador Apostòlic de la diòcesi de Solsona (1895-1901).

Joan Benlloch, com a copríncep, rebut pel Consell General d'Andorra el 1907

El 6 de desembre de 1906 va ser nomenat bisbe d'Urgell, càrrec que va ocupar fins al 1919, que va ser traslladar a Burgos com a arquebisbe de la seua arxidiòcesi.

El 1921 va ser elevat a la dignitat de cardenal del títol de Santa Maria in Ara Coeli, i en aquesta condició va participar en el conclave de 1922 que elegí el papa Pius XI. Entre setembre de 1923 i gener de 1924 el govern espanyol li encomanà una missió diplomàtica a les repúbliques hispanoamericanes.

Es declarava admirador de la poesia de Teodor Llorente i de la poesia en general. A ell es deu la lletra de l'Himne Nacional d'Andorra, tothora vigent. Va ser una persona de tracte afable, el que contrastava amb la cura en la manera de vestir «de la qual es va ocupar sempre amb un mirament que ens recordava a aquells cardenals de l'època del Renaixement».^[1]

Està enterrat a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Té dedicada una important avinguda a la ciutat de València.