Joan Rosembach

Joan Rosembach (segle xv, Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.^[1]

Joan Rosembach

Marca d'impressor de Joan Rosembach
Biografia
Naixement	segle XV Heidelberg
Mort	novembre 1530 (Gregorià) Barcelona
Activitat
Lloc de treball	València Tarragona Barcelona Perpinyà
Ocupació	impressor
Activitat	1490 - 1530

Biografia

De jove es desplaçà a Catalunya, com un més dels alemanys que hi introduïren la tipografia. Cap al 1492 consta que ja estava establert a Barcelona, si bé en anys anteriors havia treballat a València. Va establir-se temporalment a Tarragona, segurament de forma discontínua, entre el 1498 i el 1500. Igualment, entre el 1500 i el 1503 alterna la seva residència entre Barcelona i Perpinyà, on hi imprimeix el Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan. Es coneix també que el 1512 fa una nova estada a Perpinyà i que a final del mateix any resideix temporalment a Alemanya. En els períodes 1518-1521 i 1523-1524 treballa en un taller instal·lat a Montserrat, on el monestir li cedí una casa a Olesa de Montserrat, d'on en surt una sèrie de llibres litúrgics.^[2]

Obra

Imatge del llibre Lo càrcer d'amor, imprès per Joan Rosembach a Barcelona el 1493

De la seva vasta producció se'n coneix una part molt minsa (uns noranta títols). En destaquem els següents:

Obra impresa a Barcelona

• Biblia parva (1492); d'autor anònim, presentat com a "bisbe de Jaén".^[3]
• De modo epistolandi (1493); de Franciscus Niger.^[4]
• Lo càrcer d'amor (1493); de Diego de San Pedro (novel·la), traduïda per Bernardí Vallmanya en estil de valenciana prosa. Segurament el primer llibre il·lustrat de la impremta catalana.^[5]
• Flos sanctorum (1494); traduïda al català.^[6]
• Constitucions fetes per lo il·lustríssimo e sereníssimo rei don Fernando en la segona cort de Catalunya (1494).^[7]
• Llibre dels àngels (1494); de Francesc Eiximenis.^[8][9]
• Llibre de les dones (1495); de Francesc Eiximenis.^[10]
• Històries e conquestas de Catalunya (1495); de Pere Tomic.^[11]
  • 1519.^[12]
• Memorial del pecador remut (1495); de Felip de Malla.^[13]
• Missale vicense (1496); imprès conjuntament amb Joan Luschner, Rosenheyer i Preus, per encàrrec del bisbe de Vic.
• Grammatica (1497); de Elio Antonio de Nebrija.
• Missale parvum elnense (1506).^[14]

  

  Portada de l'edició de 1507 del Compendi utilissim contra pestilencia de 1507.

• Compendi utilíssim contra pestilència, tret de la font de medicina (1507); de Valasco de Taranto, traduït del llatí per Joan Vilar.^[15]
• Pràctica o repertori utilíssim de cirurgia (1508); de Gui de Caulac, traduït al català per Narcís Solà.
• Ordinarium sacramentorum (1508), per al Bisbat de Vic.
• Ordinarium Sacramentorum secundu[m] ritum dioecesis Elnensis (1509).
• Llunari (1510); de Bernat de Granollacs.^[16]
• Recol·lecta de tots los privilegis, provisions, pragmàtiques e ordinacions de la fidelíssima vila de Perpinyà (1510).
• Constitucions fetes per Ferran II a les corts de Montsó (1510).
• Libro de música práctica de Francesc Tovar (1510).^[17]
• Contemplació sobre la passió de Jesucrist, intitulada Soliloqui (1513).
• Introductiones in latinam grammaticam (1514); de Elio Antonio de Nebrija.
• Espill de la vida religiosa (1515).^[18]
• Officium beatae Mariae Virginis secundum usum Elnensis dioecesis (1516).
• Consolat de Mar (1518).
• Lo primer del Cartoixà (1518); traducció de Joan Roís de Corella.^[19]
• Liber in examen apothecariorum (1521); de Pere Benet Mateu (una de les més antigues farmacopees d'Europa).
• Vita Christi (1522); atribuïda a sant Bonaventura.
• Introductiones in latinam grammaticam (1523); de Elio Antonio de Nebrija, reimpressió de 1.100 exemplars d'aquesta obra.^[20]
• Missale Dertusense (1524).
• Opera (1525); de Virgili.
• Ordinarium Sacramentorum secundum ritum ecclesie Tarraconensis (1530); darrera obra seva de la que se'n té notícia.^[21]

Obra impresa a Tarragona

Pàgines del Vocabolari imprès a Perpinyà el 1502 referides al ocells

• Breviarum secundum consuetudinem ecclesiae tarraconensis (1498)
• Missale secundum consuetudinem ecclesiae tarraconensis (1499).

Obra impresa a Perpinyà

• Breviarum Elnense (1500)
• Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan (1502).^[22]
• Cirurgia (1503); de Pere de Argilata, traduïda per Narcís Solà, metge de Barcelona.^[23]

Obra impresa a Montserrat

• Diurnale (1518).
• Breviarum (1519)
• Horae Beatae Mariae
• Lectionarium dominicale
• Lectionarium Sanctorale