Joaquim Nin i Castellanos

Josep Joaquim Nin i Castellanos (l'Havana, 29 de setembre de 1879 - l'Havana, 24 d'octubre de 1949) fou un pianista i compositor,^[1] pare de l'escriptora Anaïs Nin.

Joaquim Nin i Castellanos

Biografia
Naixement	Josep Joaquim Nin i Castellanos 29 setembre 1879 l'Havana (Espanya)
Mort	24 octubre 1949 (70 anys) l'Havana (Cuba)
Formació	Schola Cantorum de París
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, pedagog musical, musicòleg
Membre de	Escola catalana de piano Orde d'Isabel la Catòlica
Professors	Felip Pedrell i Sabaté, Carles Gumersind Vidiella i Esteba i Vincent d'Indy
Alumnes	María Enma Botet Dubois i Leopold Magenti i Chelvi
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Rosa Culmell Joachim (1902–)
Fills	Anaïs Nin, Thorvald Nin Culmell, Joaquim Nin-Culmell
Pare	Joaquim Nin i Tudó

Biografia

Fou fill de l'escriptor català en llengua castellana, Joaquim Nin i Tudó.^[2] i de la cubana de Camagüey Àngela Castellanos Perdomo. Va estudiar a Barcelona amb Carles G. Vidiella i Felip Pedrell, amb qui tindria una llarga amistat.^[3] Va intervenir en la cinquena Festa Modernista de Sitges l'any 1898 amb un concert de piano. Posteriorment es trasllada a estudiar a París (1902), on estudià composició amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum, de la qual esdevé professor (1905-1908). El 1909 fou nomenat professor honorari de la universitat nova de Brussel·les. La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brussel·les (1908-1910) i a Berlín. El 1911 passà a l'Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera. Residí novament a Brussel·les, i el 1913 anà a París. En iniciar-se la Primera Guerra Mundial tornà a l'Havana.

De les seves obres per a piano destaquen Danse ibérienne (1926), Chaîne de valses (1927), Message à Debussy (1929) i Berceuse pour les orphelins d'Espagne (1939). De la seva música de cambra Au jardin de Lindaraja (1927) i Rhapsodie ibérienne (1930). També va escriure obres per a cant i piano i el ballet L'écharpe bleue (1937). Edità i interpretà obres hispàniques cultes: 16 sonates anciennes (1925), 17 sonates et pièces anciennes (1929), 10 pièces, per a violí i piano (1937); publicà la col·lecció Noëls espagnols (1934) i Canciones picarescas, de Pau Esteve i de Blas de Laserna. Va escriure llibres sobre qüestions musicals, com Pour l'art (1909) i Idées et commentaires (1912).

Joaquim Nin es va casar amb la cantant d'òpera cubana d'ascendència danesa i francesa Rosa Culmell i Vaurigaud i era el pare del també compositor i pianista Joaquim Nin-Culmell, de l'empresari Thorvald Nin i de la famosa escriptora Anaïs Nin.

El primer nom, Josep, no el feia servir, però sovint signava "J. Joaquín Nín".