Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera (Barcelona, 1894 - 2 de març de 1968)^[1] fou un polític català, VIII marquès de Sentmenat i X marquès de Ciutadilla, Gran d'Espanya.

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Biografia
Naixement	1894 Barcelona
Mort	2 març 1968 (73/74 anys)
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Ocupació	polític, filantrop
Família
Cònjuge	Maria de la Soledad Osorio de Moscoso y de Reynoso (1920–)

Trajectòria

Fill de Joaquim de Sentmenat i Patiño i Joaquima de Sarriera i de Vilallonga, a la mort del seu pare en 1924 va heretar els dos marquesats. En 1920 es casà amb María de la Soledad Osorio de Moscoso y Reynoso (1901-1975), IV duquessa de Santángelo, Gran d'Espanya i dama d'honor de la reina.

Tenia grans propietats a Castellar del Vallès i fou membre del consell d'administració del Banco Vitalicio de España. Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1924 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona. Es va mostrar hostil a la Segona República Espanyola des del primer moment degut als plets per la retirada dels seus títols nobiliaris i els plets amb el municipi de Sentmenat per la canalització de les aigües de les seves terres. El 1932 va col·laborar amb la Sanjurjada.^[2] El seu pla era apoderar-se de l'Ajuntament de Barcelona, però el cop fracassà, fou detingut i deportat a Villa Cisneros (Sàhara Espanyol). El febrer de 1934 fou amnistiat pel govern d'Alejandro Lerroux. Quan esclatà la guerra civil espanyola va fugir cap al bàndol revoltat i les seves terres foren expropiades. Va lluitar en l'exèrcit revoltat com a capità d'artilleria i el 28 de gener de 1939 entrà a Sentmenat al capdavant de les tropes que comandava.^[3]

Fou president de la Societat del Gran Teatre del Liceu,^[4] president del Reial Cos de la Noblesa Catalana i cavaller de la Maestrança de València.^[1]

Llegat

Tingué la seva residència al Palau de Sentmenat de Sarrià actualment seu de l'escola Eina, i a la Casa del Marquès de Sentmenat de la plaça d'Urquinaona de Barcelona, desapareguda el 1974.^[5]

El 1942 se li dedicà el darrer tram de l'antiga Travessera Vella de Les Corts, amb el nom de carrer de Marquès de Sentmenat, que es manté actualment.^[6]