Jocs Mundials

Els Jocs Mundials són esdeveniments esportius multidisciplinaris en els quals participen atletes de tot el món, i les proves són esports que no participen en els Jocs Olímpics. Estan organitzats per l'Associació Internacional dels Jocs Mundials (IWGA), sota patrocini del Comitè Olímpic Internacional.

Jocs Mundials

Nom en la llengua original	(en) World Games
Tipus	recurring international multi-sports competition (en)
Vigència	1981  -
Freqüència	quadriennal
Organitzador	Associació Internacional de Jocs Mundials
Lloc web	theworldgames.org

Els esports que estan en el programa dels Jocs Mundials són aquells que no són esports olímpics o ho van ser en èpoques passades. La participació que pogués tenir cada competició és tinguda en compte pel CIO, en els seus objectius terminals per a triar nous esports olímpics. Hi ha dues modalitats: esport de competició, on l'atleta lluita per les medalles, i esport d'exhibició o invitació, en què no es competeix per medalles. El nombre d'esports en cada edició varia, ja que una de les regles dels jocs és que en triar la ciutat seu aquesta no ha de gastar en la construcció de noves instal·lacions, ocupant-se únicament les que ja existeixen.

Esports

Els esports en què es competeix en els jocs poden ser qualsevol que no sigui part de les olimpíades. Alguns participants en les primeres edicions, com el taekwondo o el triatló, van passar a ser reconeguts com a esports olímpics amb posterioritat i com a conseqüència ja no celebren competicions en l'esdeveniment. Uns altres que van ser reconeguts pel COI com el beisbol i el softbol van perdre la seva categoria olímpica posteriorment i tornaran a ser part dels jocs mundials. Addicionalment les disciplines olímpiques poden celebrar esdeveniments en proves que no siguin part de l'olimpíada, tal va ser el cas, en algunes edicions, de l'halterofília o el waterpolo femení.

Per l'edició de 2017 i posteriors, els esports oficials només poden ser escollits per l'Associació Internacional de Jocs Mundials, IWGA. Només esports d'aquelles federacions internacionals que pertanyen a la IWGA poden ser seleccionats.^[1] Des de 2022, els esports oficials són seleccionats per la IWGA i la ciutat seu pot incloure algun esport no pertanyent a la IWGA.^[2]

Esport	Oficial	Convidat
Aikido		1989–2005
Aixecament de potència	1981–
Bàdminton	1981
Ball esportiu	1997–
Beisbol – Softbol	Beisbol: 1981, Softbol (masc.): 1981, Softbol (fem.): 1981–85, 2022	Softbol: 2009–2013
Billar	Billar de caramboles, Pool, Snooker: 2001–
Bitlles	Ten pin: 1981–, Nine pin: 2005
Boomerang[3]		1989[3]
Bot dragó		2005–2009
Caiac polo	Caiac polo: 2005–, Marató: 2022	Marató: 2013
Casting (pesca)	1981–1985, 1993–2005
Ciclisme	Artístic: 1989, Ciclobol: 1989
Corfbol	1985–
Culturisme	1981–2009
Disc volador	Ultimate: 2001–, Disc golf: 2001	Ultimate: 1989[3]
Equitació		Volteig: 1993
Escalada esportiva[4]	Plom: 2005– , Velocitat: 2005- , Blocs: 2017-
Esports aeris	Paracaigudisme: 1997–, Parapent: 2013, Acrobàcia: 2017, Paramotor: 2017, Curses de drons: 2022
Esports de boles	Petanca: 1985–, Lionesa: 2001–, Raffa: 2009–2017	Lionesa: 1997
Esquaix	1997, 2005–
Esquí aquàtic	1981–, Descalç: 1997–2009, Surfesquí: 2001–, Cable surfesquí: 2005	Descalç: 1993
Fistbol	1985–
Futbol americà		2005, 2017, Futbol flag 2022
Gateball		2001
Gimnàstica[a]	Trampolí: 1981–, Túmbling: 1981–, Acrobàtic: 1993–, Aeròbic: 1997–, Rítmic: 2001–, Parkour: 2022
Halterofília	Femení: 1997
Handbol platja	2013–	2001–2009
Hoquei pista	2017–	1997
Hoquei sala		2005
Joc d'estirar la corda	Outdoor: 1981–, Indoor: 2005–2017	Indoor: 1993–2001
Jujutsu	Duo: 1997–, Lluita: 1997–, Ne-waza: 2013–
Karate	Kata: 1981– , Kumite: 1981–
Kickboxing	2022	2017
Lacrosse	Femení: 2017, Femení 6v6: 2022	Masculí 6v6: 2022
Minigolf		1989
Motociclisme		Motocròs: 1985, Speedway: 1985, 2017, Trial indoor: 2005
Muay thai	2017–
Natació amb aletes	1981–
Netball	1985–1993
Orientació	2001–
Patinatge	Artístic: 1981–, Hoquei patins: 1981–1993, 2001, Hoquei sobre patins en línia: 2005–, Patinatge de velocitat: 1981–
Pentatló militar		1997
Pesäpallo		1997
Raquetbol	1981–85, 1993, 2009–2013, 2022
Rem		Indoor: 2017
Rugbi	Rugbi a 7: 2001–2013
Rugbi amb cadira de rodes		2022
Sambo	1985, 1993
Salvament esportiu	Pool: 1985–, Platja: 2001–2009, Cursa per equips combinada: 2001–2009
Sumo	2005–	2001
Taekwondo	1981–1993
Tchoukball		2009
Tir amb arc	Camp: 1985–, Objectiu: 2017–
Triatló	1993	1989,[3] Duatló: 2013, 2022
Twirling baton		1993[5]
Voleibol platja	1993
Waterpolo		Femení: 1981[6]
Wushu		Sanda, Taolu: 2009–2013, Taolu: 2022

1. Només aquelles disciplines no incloses en el programa olímpic.

Edicions

Edició	Any	Seu	Esports oficials	Esports convidats	Països	Atletes	Líder medaller
I	1981	Estats Units, Santa Clara	15	1	58	1400 (est.)[7]	Estats Units
II	1985	Regne Unit, Londres	20	1	51	1410	Itàlia
III	1989	RFA, Karlsruhe	18	2	50	1359	Itàlia
IV	1993	Països Baixos, La Haia	21	4	67	2026	Alemanya
V	1997	Finlàndia, Lahti	20	6	60	2016	Estats Units
VI	2001	Japó, Akita	22	5	80	2380	Rússia
VII	2005	Alemanya, Duisburg	26	6	93	3149	Rússia
VIII	2009	Xina Taipei, Kaohsiung	25	5	84	2908	Rússia
IX	2013	Colòmbia, Cali	26	4	91	3103	Itàlia
X	2017	Polònia, Wrocław	27	4	102	3430	Rússia
XI	2022	Estats Units, Birmingham	30	5[8]	99[9]	3457[9]	Alemanya
XII	2025	R.P. de la Xina, Chengdu
XIII	2029