Johannes Fastenrath

Johannes Fastenrath (Remscheid, 3 de maig de 1839 - Colònia, 16 de maig de 1908) va ser un jurista, escriptor i traductor en llengua alemanya i espanyola, hispanista i hispanòfil alemany. Va ser membre corresponent de la Real Acadèmia Espanyola, de la Real Acadèmia de la Història, de la Real Acadèmia Sevillana de Bones Lletres i de la Acadèmia Mexicana de la Llengua.^[1]

Johannes Fastenrath

Biografia
Naixement	3 maig 1839 Remscheid
Mort	16 maig 1908 (69 anys) Colònia
Activitat
Ocupació	lingüista, poeta advocat, traductor, escriptor
Membre de	Real Academia Sevillana de Buenas Letras Academia Mexicana de la Lengua
Obra
Localització dels arxius	Historisches Archiv mit Rheinischem Bildarchiv, fons documental [ Best. 1032]
Família
Cònjuge	Louise Goldmann Fastenrath
Premis
(1902)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII

Biografia

Va estudiar lleis a Bonn, Heidelberg, Múnic, Berlín i París i es va establir com a consultor a Colònia. A conseqüència d'un viatge en 1864 a Espanya es va convertir en un entusiasta hispanòfil i va mantenir correspondència epistolar amb importants escriptors espanyols del seu temps; des de llavors es va convertir en un actiu propagandista de tot el que era hispànic i totes les seves obres van dur la petjada inspiradora del que era espanyol i català. Va instaurar a Colònia uns Jocs Florals a imitació dels de Barcelona. El 1909 va crear un premi anual, el premi Fastenrath de novel·la, poesia i assaig, que concedeix la Reial Acadèmia Espanyola en el seu nom. Va traduir obres de José Zorrilla, Gaspar Núñez de Arce (de qui va traduir la seva Lutero), Manuel Tamayo y Baus, Juan Valera y Alcalá Galiano, Manuel Bretón de los Herreros, José Echegaray, Víctor Balaguer, Ventura Ruiz Aguilera i altres; el seu entusiasme es va estendre a la poesia catalana, que també va traduir (Katalanische Troubadoure der Gegenwart, 1887).^[2]

Es va casar amb Luise Goldmann (1858-1914), que va executar la voluntat testamentaria del seu marit en instaurar dos premis que duen el seu nom, un en llengua castellana lliurat per la Reial Acadèmia Espanyola, i un altre en català, ja extint, que es lliurava durant els jocs florals de Barcelona.

Obres

Són de temàtica hispànica Ein spanischer Romanzenstrauss (Leipzig, 1866),^[3] Klänge aus Andalusien (Leipzig, 1866),^[4] Hesperische Bluten (1869), Die zwölf Alfonsos von Kastilien (1887);^[5] romanços i cançons a Die Wunder Sevillas (Leipzig 1867);^[6] Hesperische Blüten (Leipzig 1869), Immortellen aus Toledo (Leipzig 1869)^[7] i els dos volums de Das Buch meiner spanischen Freunde (Leipzig 187l).^[8] Tenia especial predilecció per Pedro Calderón de la Barca, a qui dedicà dues monografies (Calderón de la Barca, Leipzig, 1881; Calderón in Spanien, Leipzig, 1882). Altres obres seves són Granadische Elegien, Leipzig, 1885; Von Hochzeit zu Hochzeit. Lieder aus sonnigen Tagen (Viena, 1883); Maravillas hispalenses; Ecos de Andalucía; Siemprevivas de Toledo etcétera. En castellà va escriure Pasionarias de un alemán español (1872) i La Walhalla y las glorias de Alemania (1872).

Fons personal

El fons personal de Johannes Fastenrath dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona el formen un total de 2.041 documents dels quals 1.990 són cartes; els restants cinquanta-un documents, inventariats conjuntament amb l'epistolari, són impresos, excepte dos, que són manuscrits.^[9]