Jon Voight
actor estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Jonathan Voight, més conegut sota el nom de Jon Voight (29 de desembre de 1938, a Yonkers, Estat de Nova York) és un actor estatunidenc. És el pare de l'actriu Angelina Jolie i del realitzador James Haven.
Remove ads
Biografia
Jon Voight segueix cursos de decoració escènica a la universitat catòlica de Nova York abans de debutar el 1965 una carrera teatral a Broadway. Coneix l'èxit amb l'obra A view from the bridge d'Arthur Miller i obté el 1967 el premi Theatre World per a la seva creació a That Summer, That Fall de Frank D. Gilroy. El mateix any, fa els seus primers passos en el cinema apareixent a Set segons a l'infern. La consagració arriba el 1969: immortalitza el seu paper de Cowboy de mitjanit al costat de Dustin Hoffman i es veu nominat per l'Oscar al millor actor.
Al cim de la seva carrera, encarna un dels «aventurers» esporuguits de Deliverance i és premiat amb un Oscar per a la seva interpretació d'un veterà del Vietnam paraplègic a Tornar a casa (1978). Després de la seva actuació com a boxejador vingut a menys a El campió de Franco Zeffirelli, l'actor és vist poc a les pantalles. El gran públic el descobreix el 1987 com a presidiari a El tren de l'infern esdevingut incontrolable i el 1996 com a gàngster envellit al film d'acció Heat. Amb la seva carrera llançada, Jon Voight interpreta l'adversari de Tom Cruise a Missió: Impossible i de Will Smith a Enemy of the State.
Des de llavors, els principals realitzadors se'l disputen: Francis Ford Coppola a The Rainmaker, Oliver Stone a U turn i de nou Michael Mann a Alí. Ja sigui per encarnar els perseguidors de nens a Holes o els senadors respectables a El missatger de la por, l'actor sexagenari actua com a secundari en algunes superproduccions de hollywood com Pearl Harbor on fa de president Roosevelt, Transformers i les dues parts de la saga d'aventures Benjamin Gates.
Remove ads
Política
De jove, John Voight tenia idees d'esquerra i va donar suport a John Fitzgerald Kennedy en les eleccions presidencials de 1960. Durant la presidència de Richard Nixon, va lluitar contra la guerra del Vietnam, cosa que el va portar a donar suport a George McGovern en les eleccions presidencials de 1972.
En 2004, dona el seu suport a George W. Bush: «Per esborrar el terrorisme del mapa, hem de fer la guerra al terror» declara.
En 2008, John Voight dona el seu suport a l'antic alcalde de Nova York Rudy Giuliani en les primàries republicanes. Declara llavors que «ha fet de Nova York una ciutat més segura, més neta, més suportable» abans d'afegir « Déu ha enviat un àngel sobre la terra, es diu Rudy Giuliani». En una altra reunió, Voight declara haver trobat Giuliani alguns anys abans i donar-li suport, ja que «La seva acció en els atemptats de l'11 de setembre prova bé que serà un president proper al poble».
El dia del seixantè aniversari de l'Estat d'Israel, va al país i declara «vinc a saludar, donar suport i sostenir el poble israelià enfront dels terroristes que l'amenacen amb la destrucció nuclear. Els palestins són el mal i Israel vol curar-nos del mal » declara.
Poc temps després, el 28 de juliol de 2008, declara lamentar el seu passat d'activista antimilitarista, resultat de la propaganda marxista.
Un cop Rudy Giuliani ha perdut en la carrera presidencial, John Voight dona el seu suport al senador John McCain i publica una virulenta crítica contra Barack Hussein Obama a The Washington Times. Va gravar llavors un vídeo de suport als soldats americans presents a l'Iraq i va difondre aquest vídeo a Youtube.
Present en la convenció nacional del Partit Republicà dels Estats Units, ha assegurat un documental sobre la vida de Sarah Palin. Poc temps després, ha participat en la pel·lícula compromesa amb la dreta An American Carol.
El 3 d'agost del 2014 tracta Javier Bardem i Penélope Cruz "d'ignorants" i "d'incitadors a l'antisemitisme" per haver signat un manifest contra l'operació militar israeliana 'Marge Protector', on se la qualifica de "genocidi" envers els palestins, alhora que considera Israel com a "l'únic país democràtic i de bona voluntat del Pròxim Orient".[1]
Remove ads
Filmografia
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads