Josep Espada i Virgós

Josep Espada i Virgós (Palafrugell, 7 de juny de 1912 - Barcelona, 7 d'octubre de 1989)^[1] fou un futbolista català dels anys 1930 i posteriorment entrenador.

Pepe Espada

Biografia
Naixement	Josep Espada i Virgós 7 de juny de 1912 Palafrugell, Catalunya
Mort	7 d'octubre de 1989(1989-10-07) (als 77 anys) Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Esport	futbol
Posició a l'equip	Centrecampista
Clubs professionals Anys Equip 1928-1934 FC Palafrugell 1934-1937 RCD Espanyol 35 (3) 1940 UE Llevant-Gimnàstic 1940-1943 Girona FC 1943-1945 RCD Espanyol 14 (3) 1944-1945 → CE Constància (cedit) 1945-1947 Reus Deportiu Selecció nacional Anys Equip 1934-1935 Catalunya Equips entrenats 1947-1949 RCD Espanyol 1950-1951 CE Alcoià 1952-1953 Girona FC 1955-1957 RCD Espanyol 1957-1959 CD Tenerife 1959-1961 Terrassa FC 1961-1962 Club León 1966 RCD Espanyol
Llista Trajectòria   Equip – Llevant UE – Girona FC – Futbol Club Palafrugell – RCD Espanyol   Selecció nacional –   Catalunya

Trajectòria

Començà a jugar al FC Palafrugell a l'edat de 14 anys. En el club gironí es convertí en un jugador molt valorat pretès pels grans clubs de Barcelona.^[2] L'any 1934 ingressà al RCD Espanyol.^[3] Començà jugant d'interior dret i acabà de mig centre. Romangué al club fins a la Guerra Civil. Acabada la contesa jugà al Llevant-Gimnàstic^[4][5] i tres temporades al Girona FC,^[6] acabant retornant a l'Espanyol l'any 1943 per jugar la copa i la lliga de la temporada següent. Posteriorment, jugà al CE Constància, on descendí a Tercera Divisió (1945) després del polèmic enfrontament amb el Mallorca, amb controvertit arbitratge de Cruellas;^[7] i més endavant al Reus Deportiu com a jugador entrenador.^{[8][9][10][11]}

L'any 1947 retornà a l'Espanyol com a entrenador durant dues temporades. Espada fou un home de club. L'any 1955 retornà a la banqueta del club, fent tàndem amb Ricard Zamora, aconseguint salvar l'equip del descens després de disputar la fase de promoció. El tàndem continuà a la banqueta fins al 1957, any en què aconseguí arribar a la final de la Copa, en la qual l'Espanyol fou derrotat pel FC Barcelona per 1 a 0. La seva darrera etapa a la banqueta espanyolista fou el 1966, formant aquest cop tàndem amb Alfredo Di Stéfano, i aconseguint salvar l'equip novament del descens. A més de l'Espanyol fou entrenador del CE Alcoià, CD Tenerife, Girona FC, Terrassa FC i León de Guanajuato a Mèxic.^[10]

El 29 d'abril de 1988 va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu de la Generalitat de Catalunya.^[12]

Palmarès

RCD Espanyol

• Campionat de Catalunya de futbol:
  • 1936-37