Josep Fontserè i Domènech

Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, 1799 - Barcelona, 1870)^[1][2] va ser un fuster i arquitecte català.^[3]

Josep Fontserè i Domènech

Biografia
Naixement	(es) José Fontseré y Doménech 1799 Vinyols i els Arcs (Baix Camp)
Mort	1870 (70/71 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Família
Fills	Josep Fontserè i Mestre

Biografia

Col·laborà amb Antoni Cellers a l'església dels Escolapis de Sabadell (1831-1832).^[4] Fou autor de la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, inaugurada el 1834 a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat de Barcelona.

Va ser autor del projecte de l'església de Vallbona de les Monges, aprovat el 8 de març de 1835, degut a la ruïna que amenaçava a l'antiga església.^[4] Va completar l'església parroquial de Pallejà, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, que s'havia començat a construir el 1832 sota la direcció de l'arquitecte Joan Merlo i que després d'algunes interrupcions va ser finalitzada per Fontserè el 1862.^[4]

Va ser membre de la Comissió de l'Eixample, creada per l'Ajuntament de Barcelona el 1853 amb el nom de Comissió de les Corporacions de Barcelona, un any abans d'enderrocar les muralles.^[5] Va ser arquitecte municipal de Barcelona, en companyia de l'arquitecte Josep Mas,^[6]

Casat amb Teresa Mestre i Folch, natural de Riudoms,^[7] fou pare dels mestres d'obres Eduard i Josep Fontserè i Mestre,^[6] i avi del meteoròleg Eduard Fontserè i Riba.

Casa Francesc Piña, obra de Josep Fontserè i Domènech (1850), a la cantonada de la Rambla amb el carrer del Carme