Josep Fontserè i Mestre

mestre d'obres català (1829-1897) From Wikipedia, the free encyclopedia

Josep Fontserè i Mestre
Remove ads

Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897)[1] fou un mestre d'obres català, autor de diverses construccions del Parc de la Ciutadella, i del Mercat del Born.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Remove ads

Biografia

Thumb
Projecte de Fontserè per l'Eixample de Barcelona (1859)

Era fill de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech i de la seva esposa Teresa Mestre i Folch.[2] Fou germà del mestre d'obres Eduard Fontserè. Quan era un nen petit va ajudar el seu pare, constructor de la plaça de toros del Torín, a mesurar el perímetre del toril.[1] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de la Junta de Comerç, on destacà per la seva habilitat amb el llapis, i posteriorment a l'Escola de Mestres d'Obres i Directors de Camins.[1]

Va ser ajudant d'Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera de Barcelona a Vic i en la preparació del plànol del Pla de Barcelona, previ al projecte de l'Eixample.[1] La primera obra de Fontserè va ser el nou edifici del Teatre Olimp.[1] Titulat el 1853, l'any 1859 va obtenir el tercer accèssit en el concurs municipal per a urbanitzar l'Eixample de Barcelona. El seu projecte potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals. El seu lema era: «No destruir per edificar, sinó conservar per rectificar i edificar per engrandir». El concurs va ser guanyat per Antoni Rovira i Trias, però finalment s'implementà el Pla Cerdà.

Va ser autor del projecte de l'edifici del Teatre Circ Barcelonès,[1] amb capacitat per a 2.300 espectadors, inaugurat el 25 de novembre de 1869, després de l'incendi que el 1863 havia destruït l'antic edifici.

El 1870 Josep Fontserè guanyà el concurs públic per a la urbanització del Parc de la Ciutadella, on se celebraria l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El projecte de Fontserè incloïa els jardins, passeigs i carrers contigus.[1] Va construir la Cascada (1874-1882), la Vaqueria (1882), l'Umbracle (1883) i el cafè del Parc (1875), tot i que aquesta construcció va ser enderrocada uns anys més tard per a construir el cafè-restaurant oficial de l'exposició a càrrec de Domènech i Montaner.[3] Comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí, que treballà a la reixa d'entrada al parc i a la Cascada, i la dels escultors Joan Flotats, Llorenç Matamala i Rossend Nobas. Va ser víctima d'una intriga i dimití com a director del parc, amb un disgust tan gran que mai més tornà a posar-hi els peus.[1]

Al costat del Parc de la Ciutadella el 1874 va projectar el Dipòsit de les Aigües, en què Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport.[4] L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment, hi ha la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[4]

A més, Fontserè fou autor a Barcelona del Mercat del Born (1873-1876), els porxos del passeig Picasso, els Jardins de Torre Melina (1875), el Palau del Marquès de Santa Isabel al passeig de Sant Joan, i la d'Ignasi Girona a la plaça de Catalunya,[1] a més de la restauració del Cercle del Liceu (1886).[5] També fou autor del Parc Samà de Cambrils, i se li atribueix la Vil·la Retiro, una edificació d'estil modernista-colonial a Xerta,[5] que en l'actualitat acull les instal·lacions d'un hotel de luxe.[6]

Va morir a causa d'una diabetis el 15 de maig de 1897 a Barcelona, sent ja vidu de Josepa Colomer.[2]

Remove ads

Obres

Dates Nom Població Ubicació Notes Estat Imatge
1860-1884Torre i edifici dels corrons de Can RicartBarcelonaMarroc, 17-67Fontserè continuà les obres a la mort de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que havia començat la fàbrica d'estampat tèxtil. Va fer la torre i l'edifici separat per als corrons.Abandonat, pendent de rehabilitacióThumb
1860-1862Panteó TorrensBarcelonaCementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 279Estil romanitzant, amb decoració escultòrica dels germans Baratta.Correcte.Thumb
1862Panteó RicartBarcelonaCementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 34Estil clàssic amb elements orientalitzants, amb una escultura de Venanci Vallmitjana i Barbany. Ampliat amb una cripta el 1912, per l'arquitecte Ramon Frexe. Correcte.Fotografies
Panteó ComasBarcelonaCementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 144Templet neogòtic amb sepulcre, amb escultures de Paulino MartiniCorrecteThumb
1868-1869Arc-capella IVBarcelonaCementiri del Poblenou, Departament 2, arc-capella IVAmb una escultura de Venanci Vallmitjana i Barbany. Correcte.Fotografies
1872-1874Urbanització del BornBarcelonaComerç, Princesa, Fusina, Comercial, Robera, Av. Marquès de l'Argentera, Pg. PicassoEdificis de planta baixa, entresòl i tres pisos amb porxos amb arcs de punt rodó, projectats pel mateix Fontserè i altres autorsCorrecte.Thumb
1874-1876Dipòsit de les AigüesBarcelonaRamon Trias Fargas, 25-27Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport. L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins.Actualment és una biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. Bon estatThumb
1874-1882Cascada del Parc de la CiutadellaBarcelonaParc de la CiutadellaPer a aquest projecte comptà amb la col·laboració d'Antoni GaudíExcel·lentThumb
1876 Construcció del Mercat del BornBarcelona Barri de la Ribera Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1878 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas. Reconversió a centre cultural i jaciment arqueològic Thumb
1878 Vil·la Conxala Garriga Ronda del Carril, 12
41° 41′ 12″ N, 2° 17′ 17″ E
[7][8] Correcte Thumb
1880 Palau dels Comtes de Marianao Sant Boi de LlobregatCarrer dels Tarongers Reforma d'un edifici anterior, encarregat per Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, successor d'una família establerta a Cuba. Propietat municipal des de 1974Thumb
1881-1887Parc Samà Cambrils Samà va voler traslladar al Baix Camp l'ambient exòtic de Cuba Thumb
1882 Villa Retiro o torre del Millonari Xerta Edifici d'estil modernista-colonial el promotor del qual fou Jaume Martí i Tomàs, empresari i comerciant. Acull un hotel de luxe Thumb
1882-1887 Palau del Marquès de Santa IsabelBarcelonaPasseig de Sant Joan, 39-41Palauet classicista, amb jardí i un hivernacle de ferro i vidre, encarregat per Frederic Ricart i Gibert, industrial tèxtil i marquès de Santa IsabelReformat el 1920 per a ésser la seu d'Aigües de Barcelona; després s'afegiren dos pisos i un de mansardes. Actualment és la seu de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.Thumb
1883-1886 Umbracle del Parc de la Ciutadella[9] BarcelonaParc de la Ciutadella Després d'acabar el projecte el 1886, va ser reformat per Jaume Gustà i Bondia, tot i que el 1888 va ser restaurat a la forma original per Josep Amargós i Samaranch. regular Thumb
Remove ads

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads