Josep Maria Solé i Sabaté
historiador català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.[1] També ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió, amb tertúlies sobre l'actualitat o sobre la història recent de Catalunya.[2]
Remove ads
Remove ads
Biografia
És catedràtic en història contemporània per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Va ser professor d'Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Va obtenir el Premi de Recerca del Congrés de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l'exili (1985-1991). Va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya, entre el 1996 i el 2000. L'any 2006 la Generalitat el va nomenar coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.[3] El 10 d'octubre de 2011 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, en substitució d'Albert Turull.[4][5]
Va ser el director i presentador del programa de ràdio Postres de músic, un programa de tertúlies sobre l'actualitat política i cultural de Catalunya a Catalunya Ràdio, fins que el van fer fora, l'any 2004.[6] El 2009 torna a Catalunya Ràdio com a col·laborador del programa En guàrdia.
Fou cosí de l'activista Oriol Solé Sugranyes, mort l'any 1976 durant l'escapada de la presó de Segòvia[7]
Remove ads
Publicacions destacades
- Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975), junts amb Joan Villarroya i Font, (1993)[8]
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents.
- «Sine ira et studio (Tàcit, “sense ira ni parcialitat”)» (2008)[9]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads