Josep Maria Trias i Peitx

Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 22 d'agost de 1900 - Sant Miquel de Cuixà, 7 d'agost de 1979) fou un periodista i diplomàtic català.^[1]

Josep Maria Trias i Peitx

Biografia
Naixement	22 agost 1900 Barcelona
Mort	7 agost 1979 (78 anys) Sant Miquel de Cuixà (Catalunya del Nord)
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Unió Democràtica de Catalunya
Família
Cònjuge	Clara Candiani

Biografia

Fill de Jaume Trias i Comas,^[2] procedent d'una família de drapaires de Terrassa i pertanyent al Cercle Tradicionalista de Barcelona,^[3] i de Montserrat Peitx i Badia,^[4] va ser el més gran de tretze germans.^[3] Va estudiar al col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, i el 1914 va caure greument malalt. Un cop recuperat, va haver d'abandonar els estudis a causa de la situació econòmica de la família, i va entrar a treballar a la fàbrica del seu avi matern, feina que va compaginar durant uns anys amb el seguiment de la Borsa de Barcelona per al El Correo Catalán, on treballava el seu pare, i amb la de caixer al Banc de Barcelona, on va coincidir amb Pere Gual i Villalbí.^[3]

De jove milità en el carlisme i fou secretari de la Joventut Tradicionalista de Barcelona.^[3][5] Abandonà la Comunió Tradicionalista per la seva posició contrària a la propaganda en favor de l'Estatut de Núria. Es va incorporar a Unió Democràtica de Catalunya el 1931, poc després de ser fundada, juntament amb Joan Baptista Roca i Caball i Pau Romeva, i formà part del seu comitè de govern.^[6]

Durant la Guerra Civil espanyola fou secretari general del partit, i des de juliol del 1936 organitzà amb el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i Lluís Vila i d'Abadal una xarxa d'ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats. Tenia el despatx a la delegació del Govern d'Euzkadi a Barcelona, i el 1937 rebutjà l'oferta que li va fer Manuel de Irujo, ministre de justícia de la Segona República Espanyola, de dirigir un comissariat de cultes.^[3] Va mantenir contactes en nom de la República amb la Santa Seu per a restablir les relacions diplomàtiques, mercè els contactes a París amb el cardenal Vidal i Barraquer, i amb el cardenal Jean Verdier. Però les negociacions eren lentes, i no van dur resultats, de manera que el 1939 va marxar a l'exili,^[6] sortint de Caldetes només 48 hores abans de l'arribada de les tropes franquistes.

S'establí a París, on ajudà els emigrats catalans mercè els seus contactes amb els quàquers,^[3] de manera que uns 70.000 foren alliberats dels camps de concentració francesos.^{[cal citació]} Després ajudà el Tercer Món mercès a l'obra assistencial d'organismes catòlics internacionals.^[3] Volgué morir en terra catalana i anà a Cuixà; és sebollit al cementiri del monestir de Sant Miquel de Cuixà.^{[cal citació]}