Langbeinita

La langbeinita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany i dona nom al grup de la langbeinita. Rep el seu nom en honor de A. Langbein, de Leopoldshall, Alemanya.

Langbeinita
Fórmula química	K₂Mg₂(SO₄)₃
Epònim	Adalbert Langbein (en)
Localitat tipus	Wilhelmshall, Halberstadt, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/A.02
Dana	28.4.4.1
Heys	25.3.13
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 9,92Å;
Grup puntual	2 3 - tetartoide
Color	incolor, blanc
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	2,83 g/cm³ (mesurada); 2,77 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1891
Símbol	Lbn
Referències	[1]

Característiques

La langbeinita és un sulfat de fórmula química K₂Mg₂(SO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric. Els cristalls són rars. En general, es troba en forma de grans disseminats, nodular o en agregats massius. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la langbeinita pertany a «07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: vanthoffita, piracmonita, efremovita, manganolangbeinita, yavapaiïta, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita, metathenardita i aftitalita.

Formació i jaciments

És una mena principal de potassa, extreta dels dipòsits de sal marina. Sol trobar-se associada a altres minerals com la carnallita, l'halita i la silvita.^[2] Va ser descoberta el 1891 a Wilhelmshall, Halberstadt (Saxònia-Anhalt, Alemanya).