Launayita

La launayita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de Louis de Launay (1860-1938) per les seves contribucions als orígens dels dipòsits minerals. De Launay va ser professor a l'Escola de Mines de París, geòleg, espeleòleg, escriptor, biògraf i poeta.

Launayita
Fórmula química	CuPb₁₀(Sb,As)₁₂S₃₀
Epònim	Louis de Launay
Localitat tipus	Taylor Pit, Huntingdon, àrea de Madoc, comtat de Hastings, Ontario, Canadà
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.LB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	2.LB.50
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.07
Dana	3.6.6.1
Heys	5.6.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 42,58Å; b = 4,01Å; c = 32,16Å; β = 102,02°
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Impureses comunes	As
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1966-021
Any d'aprovació	1966
Símbol	Lau
Referències	[1]

Característiques

La launayita és un sulfur de fórmula química CuPb₁₀(Sb,As)₁₂S₃₀.^[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la launayita pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: miharaïta, ardaïta, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, larosita, petrovicita, mazzettiïta i crerarita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1966 a Taylor Pit, Huntingdon, a l'àrea de Madoc del comtat de Hastings, Ontario (Canadà). També ha estat descrita a les prospeccions de Baturappe, a Gowa (Cèlebes, Indonèsia), i a Dúbrava (Regió de Žilina, Eslovàquia). Sol trobar-se associada a altres minerals com la veenita i la boulangerita.