Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen

El príncep Leopold Estèfan Carles Antoni Gustau Eduard Tàsil de Hohenzollern-Sigmaringen (Krauchenwies, 22 de setembre de 1835 - Berlín, 8 de juny de 1905) va ser el cap de la branca Hohenzollern-Sigmaringen, de la Casa de Hohenzollern i va tenir un paper important en la política del poder europeu.

Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen

Biografia
Naixement	22 setembre 1835 Krauchenwies
Mort	8 juny 1905 (69 anys) Berlín
Membre de la Cambra dels Senyors de Prússia
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Grau militar	general
Conflicte	guerra franco-prussiana
Família
Família	Casa de Hohenzollern-Sigmaringen
Cònjuge	Antònia de Portugal (1861–1905)
Fills	Guillaume de Hohenzollern-Sigmaringen, Ferran I de Romania, Charles-Antoine de Hohenzollern
Pares	Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen   i Josepa de Baden
Germans	Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen Carles I de Romania Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen Maria de Hohenzollern-Sigmaringen Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen

Biografia

Els seus pares eren Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden. Leopold va ser el pare del futur Ferran I de Romania i el seu germà Carles va ser Rei de Romania.

Després de la Revolució de 1868 contra Isabel II d'Espanya, Leopold va ser candidat a ocupar el tron d'Espanya, a proposta del general Prim. Aquesta oferta va ser recolzada pel primer ministre prussià Otto von Bismarck, però rebutjada per l'Emperador Napoleó III de França.^[1]

Quan es va difondre a Espanya la noticia de que Leopold era candidat a la corona, se'l va començar a anomenar Leopoldo Olé-Olé si me eligen ja que pels espanyols pronunciar aquest cognom alemany era molt difícil.^[2][3]

Leopold va ser forçat a declinar la oferta del tron espanyol, i degut a la demanda insistent del govern francès i a l'incident del telegrama d'Ems el resultat va ser la guerra francoprussiana de 1870, que va significar la caiguda del règim del Segon Imperi i la arribada de la Tercera República Francesa.

Matrimoni i fills

El 1861 el príncep Leopold es va casar amb la Infanta Antònia de Portugal, filla de Maria II de Portugal i de, Ferran II. Varen tenir tres fills:

• Príncep Guillem (1864-1927), que el va succeir com a Príncep de Hohenzollern.
• Príncep Ferran (1865-1927), més tard Rei de Romania.
• Príncep Carles Antoni (1868-1919).

Avantpassats

16. Príncep Carles Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen

8. Príncep Antoni Lluis de Hohenzollern-Sigmaringen

17. Comtesa Juana de Hohenzollern-s'Heerenberg

4. Príncep Carles Antonio de Hohenzollern-Sigmaringen

18. Príncep Felipe José de Salm-Kyrburg

9. Princesa Amalia Ceferina de Salm-Kyrburg

19. Princesa María Teresa de Hornes

2. Príncep Carles Antonie de Hohenzollern-Sigmaringen

20. Pere Murat-Jordy

10. Princep Pere Murat

21. Joana Loubières

5. Princesa Maria Antonieta Murat

22. Emèric d'Astorg

11. Lluisa d'Astorg

23. Maria d'Alanyou

1. Príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen

24. Gran Duc Carlos Federico I de Baden

12. Priíncep Hereu Carles Lluis de Baden

25. Landgravina Carolina Lluisa de Hesse-Darmstadt

6. Gran Duc Carlos II de Baden

26. Landgrave Lluís IX de Hesse-Darmstadt

13. Landgravina Amalia Federica de Hesse-Darmstadt

27. Comtessa Palatina Carolina de Zweibrücken-Birkenfeld

3. Princesa Josefina Federica de Baden

28. Claudi de Beauharnais, I Comte de Les Roches-Baritaud

14. Claudi de Beauharnais, II Comte de Les Roches-Baritaud

29. María Ana Mouchard de Chaban

7. Estefania Lluisa de Beauharnais, Princesa de França

30. Claudi, Marqués de Lézay-Marnézia

15. Claudia Francesca de Lézay-Marnézia

31. Maria Claudia de Nettancourt-Vaubécourt, Dama de Vaubécourt