Litxi
espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El litxi (Litchi chinensis)[1] és l'única espècie del gènere monotípic Litchi dins la família de les sapindàcies (Sapindaceae). Aquesta inclou més de 2000 espècies, moltes d'elles arbres o arbusts tropicals i subtropicals.[2] És una planta amb flors nativa de les zones tropicals del sud-est asiàtic, la Xina, Indoxina, Malèsia i Nova Guinea[3], encara que en Sud-amèrica, Àfrica i Australia també hi són.
.jpg)
.svg){kind=link}
Tot i ser una espècie relativament resistent, necessita un clima específic, amb estius humits i hiverns frescos, per florir correctament i produir fruits de qualitat, fet que n´ha afavorit la creació de moltes varietats.[4]
En l'actualitat, el litxi és un dels fruits més apreciats del mercat asiàtic i un producte d'exportació en expansió.[5] El seu aril dolç i aromàtic el converteix en una fruita molt demandada, rica en vitamina C i compostos antioxidants.[6] Malgrat els seus beneficis, la pell rugosa i el contingut elevat en sucres poden afavorir la presència de microorganismes i residus químics si no es manipula i conserva adequadament, incloent-hi fongs productors de micotoxines o bacteris com Salmonella i E. coli.[7][8] Al llarg del tems, el litxi ha mantingut una presència rellevant en la cultura i la medicina tradicional asiàtiques, on se'l vincula amb la prosperitat, la salut[9] i la celebració[10].
Remove ads
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita per primer cop l'any 1782 al segon volum de l'obra Voyage aux Indes orientales et à la Chine del naturalista francès Pierre Sonnerat (1748-1814)[11].
També, Joseph-François Charpentier de Cossigny va introduir el litxi a les illes Bourbon i L'illa de França el 1764.[12]
El litxi té varis sinònims pel qual es també reconegut, on distingim d'homotípics, on s'anomena Scytalia chinensis i, Nephelium chinense, i, els heterotípics que pot ser Corvinia, Euphoria o Laetji.[13]
Dins d'aquesta espècie es reconeixen tres subespècies:
Litchi chinensis subsp. chinensis: Xina, Indoxina, Borneo i Filipines[13]; Litchi chinensis subsp. javensis a l'illa de Java[14]; i, Litchi chinensis subsp. philippinensis a les Filipines i Borneo.
Remove ads
Descripció
Planta
És un arbre perenne de mida mitjana, normalment ateny uns 10 o 12 metres.[15] Habitualment arriba entre 10 i 12 metres d'alçada. Presenta una capçada densa i arrodonida, amb branques primes i fullatge persistent.[16] Les fulles són compostes i pinnades, amb folíols el·líptics o lanceoloats de fins a 15 cm, habitualment disposats de manera alterna.[17] Quan són joves mostren un to verd clar o bronzejat, i en madurar esdevenen verds brillants.[16][18]
Flor
Les flors són petites, d'entre 3 i 6 mm de diàmetre, s'agrupen en inflorescències que són agrupacions de panícules de fins a 40 cm de llargària i apareixen en els brots nous. Les nombroses flors no tenen pètals, només uns 4 o 5 sèpals que formen el calze i poden ser de tres tipus.[17] Flors funcionalment masculines amb un androceu format per 6-8 estams i sense òvuls, flors hermafrodites funcionalment femenines amb 6-8 estams i un gineceu format per un pistil amb dos carpels i un estigma i un tercer tipus, també masculines amb l'androceu format per 6-8 estams però amb un pistil sense estils ni estigma. La pol·linització acostuma a ser entomòfila, dependent principalment dels insectes per al transport del pol·len.[17]
Fruit
El fruit és una drupa arrodonida o lleugerament ovalada, d'uns 4 cm d'amplada i uns 5 de llargària, que triga entre 80 i 112 dies en madurar després de la floració.[17]El pericarpi és una capa rígida i rugosa, de color vermellós en la maduresa, que protegeix el teixit comestible intern.[18]El pericarpi es compon de tres capes, epicarpi, mesocarpi i endocarpi. A més presenta antocianines, responsables de la pigmentació vermella característica. El mesocarp s'endureix progressivament durant el desenvolupament i esdevé fràgil en la maduresa.[16]
Llavor
La part comestible és un aril que embolcalla la llavor, marronosa, de forma allargada i d'una mida d'entre 1 i 3,3 cm de llargària i de 0,6 a 1,2 cm d'amplada. L'aril és de color blanquinós, dolç i lleugerament àcid, recorda el raïm.[17]El desenvolupament de la llavor és el resultat de la fecundació d'un sol òvul, ja que el segon òvul del gineceu sol degenerar.[16]En alguns cultivars descrits, la llavor pot ser abortiva o mol redüida, fet que dona lloc als anomenats fruits sense llavor.[18]
Remove ads
Història
El litxi té el seu origen a la regió compresa entre el sud de la Xina (províncies de Guandong, Hainan i Yunnan), així com en zones limítrofes del nord de Vietnam i la península de Malaca. Els arbres silvestres encara creixen de manera natural en algunes d'aquestes àrees, especialment a l'illa de Hainan. Els estudis genòmics indiquen que l'explotació del litxi podria haver ocorregut de forma independent en almenys dues localitzacions diferents (Yunnan i Hainan) fa decennis de generacions.[19]
A la Xina, el cultiu del litxi està documentat des de fa mil·lennis: les fonts antigues xineses ja en parla com a fruit apreciat, i es recull que a la cort imperial fou considerat un manjar de luxe especialment durant la dinastia Song i dinasties anterior. Amb la intensificació dels viatges i del comerç internacional cap al segle XV i XVIII, el litxi fou descrit per naturalistes europeus i es va començar a conrear fora del seu àmbit originari.[20]
Des del seu nucli d'explotació, el cultiu del litxi es va estendre progressivament pel sud-est asiàtic, amb introducció a l' Índia i altres regions. Posteriorment, amb l'expansió europea, la planta arribà a Madagascar, altres illes de l'Oceà Índic, la costa oriental d'Àfrica i fins i tot zones subtropicals d'Amèrica. Aquesta difusió es va veure afavorida pel seu atractiu com a fruit exòtic, però també per les seves exigències de clima i sòl que limiten les àrees adequades.[21]
L'evidència suggereix que en la domesticació del litxi hi va haver al menys dues línies principals: una a Yunnan, on es cultivaren varietats de floració molt primerenca, i una altra a Hainan, amb varietats de floració tardana. Aquestes dues línies, i la seva posterior hibridació, expliquen la gran varietat de cultivars actuals i ajuden a entendre el seu comportament fenològic i adaptatiu.[22]
Actualment, el litxi és una fruita d'importància econòmica a països com la Xina, l'Índia i el Vietnam. La bibliografia tècnica apunta que ja s'han identificat més de 200 varietats de litxi a tot el món, amb un ampli ventall de propietats de floració, maduració i qualitat de fruit. Organismes internacionals i revistes científiques han recopilat la seva història de cultiu, diversitat genètica, biologia i distribució comercial.[23]
Remove ads
Usos tradicionals i culturals
Ha estat consumit en Xina des de fa més de 2000 anys. Tradicionalment s'empra com menjar diari on pot ser fresc o sec (deshidratat). També, en infusions com a medicina tradicionals, sirops, postres tradicionals de la Xina i, fins i tot vins de litxi. Aquests vins són dolços i són de molt bon us en la gastronomia de Fuijan, Guandong i Hainan.
En aquestes regions elaboren una beguda fermentada a partir de suc de litxi i sucre[24].
Tradicions històriques
En medicina tradicional pel tractament de la tos, flatulències, úlceres estomacals, diabetis, obesitat, inflamació testicular. etc.[9]
Durant la dinastia Tang, era un menjar explusiu on també l'amor, la felicitat i la prosperitat era considerat un símbol per la seva coloració vermella. Des de l’antiguitat, els arbres fruiters han tingut un paper destacat dins la cultura xinesa. No només eren apreciats per la seva bellesa, sinó que també esdevenien fonts d’inspiració per a artistes i escriptors. Poetes com Du Mu, així com Qu Yuan o Su Shi, van dedicar diversos versos a elogiar la fragància, l’aspecte i el simbolisme de les flors i dels fruits, ressaltant-ne la presència en la vida quotidiana i en l’imaginari col·lectiu.[25]
També, en rituals per festius com l'Any nou xinès, s'ofrendava com símbol de prosperitat i bona fortuna on també, s'ofrendava als ancestres com donatiu.[10]
Artesania i objectes tradicionals
Es pot dur fusta de litxi, és una fusta de elevada qualitat. Té una veta molt bella i singular que varia de vermell fosc a marró vermellós. És una fusta pesada i dura, molt resistent a la putrefacció, la floridura i les plagues. Es complicada de treballar i per això l'alt cost econòmic.[26].
Remove ads
Conreu
El litxi és cultiva principalment en regions càlides i humides, amb estius llargs i plujosos, i hiverns frescos i secs.[4] Aquestes condicions són especialment favorables durant la floració i el desenvolupament del fruit. Tolera variacions moderades de temperatura, però les gelades intenses o les temperatures excessivament altes poden causar danys greus als brots, flor i fruits. Per aquest motiu, es recomana iniciar el cultiu a finals d'estiu, començaments de tardor o durant la primavera.[27]
El litxi es desenvolupa millor en sòls profunds, ben drenats i rics en matèria orgànica, amb un pH lleugerament àcid.[28] Els arbres adults poden assolir un diàmetre de capada de fins a 12 metres, per la qual cosa es recomana mantenir una distància mínima de 12 a 15 metres entre exemplars o respecte a altres estructures, per garantir una bona aireació i il·luminació.[29]
Propagació
El litxi pot propagar-se mitjançant acodat aeri, empelt, estaquilla o llavor, entre altres. Dependrà dels objectius de producció.[30]
Les llavors requereixen un maneig acurat, ja que són sensibles a la humitat i a la manca de llum; a més, cal separar les llavors viables de les no aptes de la sembra, i netejar-les perquè no quedi resta del fruit.[30]
La propagació per empelt és més complexa, però permet obtenir un sistema radicular òptim, especialment adequat per a plantacions comercials.[30]
Gestió del conreu
Durant la fase juvenil i el desenvolupament del fruit, el litxi necessita un reg regular. Els períodes de sequera redueixen el quallat i la mida del fruit, mentre que l'excés d'aigua pot provocar asfíxia radicular. L'efecte de la salinitat sobre el cultiu no ha estat àmpliament estudiat.[31]
El rendiment pot millorar-se amb una fertilització periòdica, especialment durant els primers anys, quan la planta és més sensible a les condicions del sòl. Es recomanen aplicacions cada dos mesos en la fase inicial i unes tres vegades l'any en arbres adults, amb proporcions equilibrades de nitrogen, fòsfor i potassi.[32]
Collita i conservació del fruit
El fruit s'ha de collir quan arriba a la maduresa completa, ja que no continua madurant després de la recol·lecció. El litxi és un fruit no climatèric, a més és molt perible, ja que la seva pell vermellosa perd color amb rapidesa i la polpa s'enfosqueix si no és conserva en fred i ombra, amb temperatures al voltant dels 5 °C.[33]
Plagues
El litxi és susceptible a diverses malalties provocades per insectes i àcars, els que tenen més rellevància en conreus comercials són la mosca de la fuita, Dacus dorsalis, i la coccidella verda, Coccus viridis, que danyen els fruits i les fulles[34]. El que fan es succionar la savia rica en sucres i altres nutrients deixant així dèbils els teixits de la planta, això provoca que aquests insectes alliberin melasa que serà un ambient òptim per el florament de fongs com el Copnodium spp. o d'altres microorganismes a causa de les ferides als teixits.[35] També hi ha altres malalties fúngiques, especialment en condicions d'humitat elevada. Destaquen les podridures radiculars causades per Phytophthora spp. i Pythium spp., que debiliten l'arbre, i l'antracnosi provocada per Colletotrichum gloeosporioides, i que afecta fulles, flors i fruits.[34]
El control es basa en la prevenció, mitjançant un drenatge adequat, la poda sanitària i la retirada de fruits o restes vegetals afectades, entre altres.[36]
Remove ads
Producció
La producció mundial de litxi es concentra principalment a les regions subtropicals d'Àsia amb la Xina, l'Índia, Tailàndia i Vietnam com a principals productors. El cultiu necessita hiverns secs i relativament frescos per estimular la floració, i si hi ha massa humitat o fa massa calor en aquest període, pot disminuir la formació de fruits. Els rendiments depenen de les condicions locals i la gestió de reg i poda, i poden variar entre 1 i 15 tones per hectàrea en plantacions comercials ben gestionades.[37] També es fondamental un maneig correcte del dosser per maximitzar la fotosíntesi i reduir la competència interna per la llum.[37][38]
Un dels principals reptes és l'alternança de collites, que afecta la regularitat del rendiment anual. Una poda equilibrada i l’ús d’adobs orgànics poden estabilitzar la producció, millorant la fructificació i la qualitat del fruit.[37] La floració està altament condicionada per la temperatura i el fotoperíode: hiverns suaus i períodes secs afavoreixen l’inducció floral, mentre que condicions càlides i humides generen més flors masculines, fet que incrementa la importància de la pol·linització adequada.[38]
Les recerques genòmiques han permès comprendre millor els factors que influeixen en la qualitat del fruit. S’han identificat gens relacionats amb el color del pericarpi, la textura i el contingut de sucres, que poden ser utilitzats en programes de millora varietal per obtenir fruits més atractius i resistents al transport, ampliant així els mercats potencials.[39] A més, les diferències fisiològiques entre varietats, especialment en la resposta a temperatura i fotoperíode, permeten establir estratègies de selecció per a una millor adaptació del cultiu.[38]
A nivell agronòmic, la pol·linització creuada és clau per millorar el quallat i la uniformitat del fruit. Les plantacions amb diverses varietats dins del mateix camp mostren un increment significatiu de la fecundació efectiva i una reducció de la caiguda prematura del fruit, sense afectar la qualitat final.[5] Així mateix, mantenir diversitat genètica dins dels programes de millora contribueix a preservar la qualitat i la sostenibilitat del cultiu.[39]
En conjunt, la producció de litxi mostra un creixement constant, impulsada per la millora genètica, els estudis sobre el cultiu[37], i la modernització de les pràctiques agrícoles.[38] Tot i que la major part de la collita es consumeix localment, els avenços en conservació i transport han afavorit l’exportació cap a altres continents. La integració d’un maneig sostenible del dosser, la diversificació varietal i la selecció genètica poden augmentar la productivitat i la qualitat del fruit, consolidant el litxi com un cultiu de gran valor econòmic i nutricional a les regions subtropicals.[5]
Remove ads
Economia i comerç
El litxi és originari del sud de la Xina i del nord del Vietnam, i al segle XX la producció comercial es va expandir molt.[21]
A la Xina, la superfície del cultiu de litxi ha crescut molt des dels anys 80, amb moltes finques comercials.[21] La producció manual ronda els 2 milions de tones, principalment a l'Àsia.[21]
L'exportació del litxi fresc des de la Xina va assolir uns 53,2 milions de dòlars EUA el 2020, segons dades del ITC.[40]. Aquesta xifra va augmentar fins als 63,3 milions de dòlars el 2021, impulsada principalment per la província de Guandong, que concentra gran part de la producció [6].
Per facilitar aquest comerç els duaners xinesos van habilitar un "canal verd" amb despatx 24 hores, reduint els retards i millorant la cadena logística per preservar la qualitat del fruit [41].
El mercat global del litxi està creixent: segons un informe, es preveu que passi de 7,49 mil milions de dòlars el 2025 a 9,79 mil milions de dòlars el 2030, amb un creixement anual del 5,5% [40].
A Vietnam, les exportacions del litxi també han crescut: només al juny de 2025 van assolir 35 milions de dòlars, gairebé triplicant les vendes respecte l'any anterior [40].
Finalment, el suport institucional xinès ha reforçat la competitivitat internacional del litxi, consolidant la seva exportació a més de 20 països [41].
Remove ads
Nutrició i salut
El litxi és una font de nutrients i, també, encara que no ho sembli pot presentar riscos el seu consum.
Beneficis
Té un alt contingut calòric, al voltant de 65 calories per 100 g, i, també, de vitamina C[42] i potassi[43].
Són rics en antioxidants com polifenols, flavonoides i tanins condensats (proantocianidinas, compostos fenòlics).[44] Es van extreure i purificar antocianines (cianidina-3-rutinósido) del pericarpi del fruit del litxi, per estudiar els seus efectes antioxidants i poder reductor (com la Vitamina C) per evitar reaccions oxidatives, mitjançant una cromatografia en resina Amberlite XAD-7, i, els resultats evidenciaven que les antocianines del litxi tenen una excel·lent activitat antioxidativa, ja que inhibeixen la peroxidació de l'àcid linoleic, actuen com a donadors d'electrons de Ferro i d'hidrogen, eliminen el radical anió superòxid, prevé el dany del radical hidroxil principalment quelant ions de ferro[45] i, els antioxidants són molt beneficiosos per als tractaments mèdics amb efecte anticancerós, antiinflamatoris i cardioprotectors[46]. Tot això fa que el litxi tingui molt potencial per ser aprofitat en la salut humana i inclòs animal.[1]
Riscos i malalties
Metalls pesants al litxi
El litxi (Litchi chinensis) pot acumular metalls pesants com cadmi (Cd), plom (Pb), crom (Cr), coure (Cu), ferro (Fe), manganès (Mn), níquel (Ni) i zinc (Zn), especialment quan es cultiva a prop de zones urbanes o industrials. Aquests metalls es poden concentrar en la fruita i representar un risc per a la salut humana si se'n consumeix en excés.[47]
L'avaluació del risc mitjançant DIM (Daily Intake of Metals)[48], HRI (Health Risk Index) i THQ (Target Hazard Quotient)[49] va indicar que l'exposició als metalls pesants del litxi és mínima, però es recomana controlar la contaminació de sòls i aigua per evitar acumulacions elevades.[50]
Fungicides al litxi
Residus de dimetomorf en el litxi, un fungicida utilitzat per protegir la fruita de fongs patògens. Es va analitzar mostres amb la tècnica QuEChERS[51] combinada amb HPLC-MS/MS (cromatografia líquida d'alta resolució acoplada a espectrometria de masses en tàndem) per quantificar els residus.[52]
Els residus es concentren principalment a la pell del litxi, mentre que la polpa conté quantitats molt baixes. Els valors de risc són inferiors a 1, indicant que el consum de la fruita és segur encara que ha estat objecte de restriccións a la Unió Europea per possibles efectes tòxics i disruptors endocrins.[52]
Pesticides al litxi
El litxi pot contenir residus de pesticides utilitzats durant el seu cultiu, com procymidone, lambda-cyhalothrin, cypermethrin, pendimethalin i isocarbophos. Aquests compostos es detecten amb més freqüència en zones rurals i poden acumular-se en la fruita si no es respecten les pràctiques de seguretat i els períodes abans de la recol·lecció.[53]
L'avaluació del risc basada en la presència de residus indica que, tot i que la majoria dels nivells detectats no superen els límits màxims de residus (LMR) establerts, és recomanable monitorar l'ús de pesticides per garantir la seguretat alimentària.[53]
Trastorns digestius
S'ha identificat que el litxi conté una proteïna anomenada Litchi thaumatin-like protein (LcTLP)[54], que pot provocar reaccions inflamatòries a l'organisme quan se'n consumeix en excés. Aquesta proteïna, resistent a la digestió, pot arribar intacta a l'intestí i posteriorment acumular-se al fetge, on activa vies inflamatòries com NF-kB i MAPK[55], incrementant la producció de factors proinflamatoria (TNF-ɑ, IL-1β, IL-6).
En experiments amb ratolins, l'acumulació de LcTLP[56] al fetge va causar hepatitis inflamatòria, alteracions histològiques i un augment dels enzims hepàtics. A més, es va observar que l'absència de microbiota intestinal agreujava la inflamació, fet que suggereix una interacció entre el fetge i la flora intestinal.
En conclusió, el consum excessiu de litxi pot induir una resposta inflamatòria sistèmica, especialment hepàtica, atribuïda a l'acció de la proteïna LcTLP, i es recomana moderar-ne la ingesta, especialment en persones amb alteracions intestinals o dany hepàtic previ.[57]
Productor de micotoxines
Aquest tipus de fruit es molt susceptible a les infeccions per fongs i la contaminació per micotoxines degut al seu alt contingut en sucres (entre altres).[58] Espècies com Aspergillus spp. són les principals colonitazadors, amb conseqüències de putrefectar-ho.[59]
Encara que el litxi no es un reservori específic de bacteris o microorganismes patògens, però la seva estructura rugosa, el seu contingut en sucres i les seves condicions humides, afavoreix el creixement d'aquests. Especialment si no hi ha una correcta manipulació (mesures higièniques o emmegatzematge).[60]
La Salmonella enterica pot contaminar fruites i persistir en biofils[8].
L'Escherichia coli pot arribar al menjar si hagués una contaminació fecal al conreu o durant el processament[7].
La Listeria monocytogens, pertany al gènere Listeria, és àmpliament distribuïda en entorns agrícoles, com el sòl, fems i aigua. Es pot donar la contaminació de productes frescs i donar brots de listeriosis, encara que es vinculi més amb productes carnics o lactis s'ha vist un auge en els darrers anys en productes com el litxi de contaminants per aquest microorganisme[60].
Microbiota de superfície / Biofilms i riscos en cadena de processament
La maquinària que fa el processament del litxi pot tenir biofilms mixtos en diferents instal·lacions (p.ex. canals de rentat) afavorint la superviviència de Salmonella spp, Listeria spp, etc. Es recomanable aplicar protocols estrictes de neteja i desinfecció, controlar la higiene del personal i l'equip i, considerar l'ús de tecnologies de conservació alternatives per garantir la innocuïtat.[61]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads