Lulo

El lulo o naranjilla (Solanum quitoense)^[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Solanum dins la família de les solanàcies (Solanaceae). És una planta nativa d'Amèrica Central, de la zona compresa entre Venezuela i el Perú i de les illes Galápagos.^[2]

Lulo

Solanum quitoense
Fruit
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Solanales
Família	Solanaceae
Tribu	Solaneae
Gènere	Solanum
Espècie	Solanum quitoense Lam.

Vista d'una planta mostrant les espines a la tija i a les fulles

Planta cultivada sense espines

Descripció

És una planta herbàcia perenne d'entre un i 2,5 metres d'alçada, la tija és erecta, gruixuda, llenyosa, pubescent i amb espines, que manquen a les varietats cultivars. Les fulles són simples, de forma entre el·líptica i oblonga ovada, són grans, fan entre 13 i 60 cm de llargària i entre 11 i 45 d'ample, pubescents, el marge és dentat, presenta entre 5 i 6 lòbuls, el pecíol, que pot ser espinós, fa entre 5 i 15 cm, i es disposen de manera alternada. Les flors són andromonoiques, pentàmeres i es disposen en inflorescències axil·lars de fins a 20 unitats. Les flors masculines són nombroses en les inflorescències distals. Al periant , el calze té forma de campana i és format per 5 sèpals ovats i la corol·la per 5 pètals entre ovats i lanceolats de color blanc, amb una pubescència porpra a la part de sota. A l'androceu hi ha 5 estams amb anteres de color groc. Al gineceu l'ovari és globós, amb quatre lòculs i molt pubescent, amb un estil cilíndric i recte. El fruit una baia globosa, d'entre 3 i 6,5 cm de diàmetre, de color verd-marronós que esdevé taronja a la maturitat i amb una pubescència densa i hirsuta, la pell és de color taronja brillant i d'aspecte una mica coriaci. Conté moltes llavors, petites, entre 2,5 i 3,5 mm de diàmetre, aplanades i de forma lenticular.^[3][4]

Taxonomia

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1793 al segon volum de l'obra Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature: Botanique del naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829).^[5][6]

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Solanum quitoense:^[2]

• Solanum angulatum Ruiz & Pav.
• Solanum macrocarpon Molina
• Solanum nollanum Britton
• Solanum quitense Kunth
• Solanum quitoense var. septentrionale R.E.Schult. & Cuatrec.
• Solanum quitoense f. septentrionale (R.E.Schult. & Cuatrec.) D'Arcy

Conreu

El lulo es conrea pel seu fruit, els pèls s'eliminen un cop madur per fregament. La planta requereix temperatures no massa altes, no tolera valors per sobre de 30°C, una precipitació abundant i constant al llarg de l'any, prefereix zones parcialment ombrejades i sense vent.^[7]

Usos

El fruit es pot menjar cru però la seva utilització principal és en refrescos i sorbets. També es fa servir en gelats, pastissos o per a fer melmelada.^[3]