Magdalena Puyo Bové
Actriu, professora i directora teatral catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Magdalena Puyo Bové, més coneguda com a Magda Puyo (Móra la Nova, 1960) és una actriu, professora i directora teatral catalana. La major part de la seva activitat docent l'ha desenvolupat a l'Institut del Teatre, centre del qual fou directora general del novembre del 2015 al febrer del 2021,[1][2][3][4] quan es va veure forçada a dimitir arran dels casos d'assetjament sexual i abús de poder, per part d'alguns membres del professorat, destapats pel Diari Ara.[5][6]
Remove ads
Biografia
Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, la seva carrera escènica es va iniciar en el si del teatre universitari. El 1992 va fundar el grup teatral Metadones,[7] amb el qual va realitzar diversos muntatges a la segona meitat dels anys 1990; entre els quals destaquen les revisions de clàssics amb la integració de múltiples disciplines a l'escenari com, per exemple, l'espectacle La Bernarda es calva (1994), una revisió de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, la revisió de la Medea d'Eurípides a Medea Mix (1996) o la de Ricard III de Shakespeare a Ricard G. (2000).
El 1997 va guanyar el Premi de la Crítica a millor direcció amb el muntatge Pesombra, una adaptació dels poemes de Joan Salvat-Papasseit, interpretats per la ballarina Marta Carrasco, que s'estrenà al Teatre Romea.[8][9] I el 2020, el seu muntatge de l'obra Stabat Mater d'Antonio Tarantino, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, va ser reconegut amb el Premi Serra d'Or de Teatre.[10]
Alguns dels seus muntatges més destacats dels darrers anys han estat: Pallarina, poeta i puta, de Dolors Miquel (2012) i Alma i Elisabeth (Persona, de Bergman) (2013),[11] ambdues estrenades dins del Festival Grec de Barcelona; Cosmètica de l'enemic (2013),[12] basada en la novel·la homònima d'Amélie Nothomb i L'alè de la vida, de David Hare,[13] ambdues estrenades a la Sala Muntaner. Com a directora i dramaturga, també ha firmat el muntatges de Confidències a Al·là (2015), una adaptació de la novel·la homònima de Saphia Azzeddine.
Molt vinculada al Teatre Nacional de Catalunya, on va ser membre del comitè assessor entre 1998 i 2001, també ha presentat la seva obra en diferents espais alternatius com la Sala Beckett o teatres privats com el Teatre Romea (Mama Medea, revisió del clàssic d'Eurípides per Tom Lanoye, 2008) o la Sala Muntaner. Les seves obres s'han vist en festivals de prestigi com el Festival Grec de Barcelona o el Temporada Alta de Girona. Entre el 2001 i el 2004, va ser l'última directora del Festival Internacional de Teatre de Sitges abans de la seva desaparició.[14]
És professora de direcció i interpretació a l'Institut del Teatre des del 1996.[15] El novembre de 2015 fou nomenada directora general de la institució en substitució de Jordi Font Cardona,[3][2][1] càrrec del qual dimitiria el 26 de febrer de 2021,[16] reconeixent que no havien trobat "les eines eficaces per deslliurar l'Institut de comportaments abusius i autoritaris",[17] després que es destpessin diversos casos d'assetjament i abús de poder envers l'alumnat per part de diversos professors de la institució.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads