Manuel Castells Oliván

sociòleg i economista From Wikipedia, the free encyclopedia

Manuel Castells Oliván
Remove ads

Manuel Castells Oliván (Hellín, 9 de febrer de 1942) és un sociòleg i professor d'universitat català[1] d'origen castellanomanxec. Ha estat ministre d'Universitats d'Espanya[2] entre el 13 de gener de 2020 i el 16 de desembre de 2021. Ha estat també catedràtic de Sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on va ser director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). També és professor i catedràtic de la Càtedra Wallis Annenberg de Tecnologia de Comunicació i Societat de l'Escola Annenberg de Comunicació, de la University of Southern California, a Los Angeles. És catedràtic emèrit de Sociologia i de Planejament Urbà i Regional a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va ensenyar durant 24 anys; Fellow of St. John's College de la Universitat de Cambridge i titular de la Càtedra Network Society al Collège d'Études Mondiales, de París.[cal citació]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

És considerat un dels autors de referència en el camp de l'estudi de la societat de la informació.[3]

Remove ads

Biografia

Exiliat per la dictadura de Francisco Franco, es va establir a París, on va estudiar Sociologia amb Alain Touraine. Als vint-i-quatre anys es va convertir en el professor més jove de la Universitat de París. Va ser en les seves classes en què Daniel Cohn-Bendit i altres estudiants van iniciar el Maig Francès de 1968. Per aquest motiu, va ser expulsat de França i es va traslladar als Estats Units, on es va centrar en el desenvolupament de tecnologies de la informació i el seu impacte social. Entre 1986 i 1987 va ser director de l'Institut d'Estudis de Planificació.

Posteriorment ha portat a terme una àmplia recerca en la qual relaciona l'evolució econòmica i les transformacions polítiques, socials i culturals en el marc d'una teoria integral de la informació, entre els quals destaca el Projecte Internet Catalunya dut a terme entre 2001 i 2007.[4] Els resultats del seu treball es recullen en la trilogia L'era de la informació, traduïda a diversos idiomes, i encimbellada per Anthony Giddens, assessor de Tony Blair, al nivell dels esforços explicatius que Karl Marx o Max Weber van fer per a interpretar la societat industrial (el mateix Castells compara la seva obra, en la qual no hi ha cap concepte ex novo i propi, a la de Max Weber, que "va inventar" molts dels conceptes utilitzats per la sociologia contemporània); si bé altres autors, més crítics, la consideren una obra banal que es limita a fer un voluminós resum de les obres d'Alvin Toffler, Yoneji Masuda, John Naisbitt, Saskia Sassen, James Martin entre d'altres. Actualment resideix entre Califòrnia i Barcelona i està casat amb Emma Kiselyova.

A les eleccions municipals del 2011 va donar suport a la candidatura de Xavier Trias a l'ajuntament de Barcelona.[5] Per altra banda, el 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[6]

El 5 de gener de 2020 va transcendir als mitjans que podria ser el ministre d'universitats del proper govern espanyol a proposta d'Ada Colau[7] i ho va ser fins que el desembre de 2021 va deixar l'executiu espanyol per motius personals.[8]

Remove ads

Obres

Manuel Castells ha publicat una gran quantitat de llibres, col·laboracions i articles tant en espanyol com en francès i anglès.

Llibres

Els llibres dels quals Manuel Castells és autor principal són els següents:

  • Problemas de investigación en sociología urbana (1971). Madrid / Mèxic: Siglo XXI.
  • La cuestión urbana (1974). Madrid / Mèxic: Siglo XXI. Publicat per primer cop en francès el 1972 (La Question Urbaine). Primera edició en espanyol, 1974.
  • Monopolville. L'entreprise, l'etat, l'urbain (1974). La Haia / París: Mouton.
  • Comunicación móvil y sociedad: una perspectiva global (2007). Barcelona: Ariel; Madrid: Fundación Telefónica.
Remove ads

Premis i reconeixements

L'any 2001 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Castilla-La Mancha, i el 2006 ho va ser per l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Dos anys després, el 2008, rebria el Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política. El 2011 la medalla Erasmus de l'Academia Europaea.[9] El 2012 va rebre el premi Holberg per la seva contribució al camp de la sociologia.[10] El 2015 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor. L'any 2017 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.[11] El 2021 va rebre la Gran Creu del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III.[12]

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads