Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. La Medalla d'Or és, juntament amb de la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional Catalunya, una de les màximes distincions concedides pel mèrit civil a Catalunya.

Diploma d'entrega de la Medalla d'or a Joan Triadú, en una exposició al Palau Robert

Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

Tipus	guardó premi de cultura
Vigència	1978  -
Interval de temps	1978  -
Fundador	Josep Tarradellas i Joan
Estat	Espanya
Jurisdicció	Catalunya
Conferit per	Generalitat de Catalunya
Lloc web	presidencia.gencat.cat…

La medalla fou creada el 1978^[1] durant el breu període entre la restauració de la Generalitat després del franquisme i l'aprovació de l'Estatut de Sau de 1979. El breu i ambigu redactat de l'època de Tarradellas fou reformulat el 2004 per tal d'aclarir-ne el seu ús.^[2]

Atribució

La concessió de la Medalla d'Or és endegada a proposta del President de la Generalitat o qualsevol dels membres del govern. La Secretaria General del Departament de la Presidència realitza l'expedient on s'avaluen els mèrits i posteriorment eleva la proposta al govern que és qui pren la decisió final. Aquesta decisió del govern de la Generalitat de Catalunya se sol prendre en la reunió de govern prèvia a l'11 de setembre, amb motiu de la celebració de La Diada, i és lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya en un acte solemne.

Des del 2004, aquest guardó no pot ser atorgat a més de dues persones cada any, excepte en el cas tipificat en el Decret 315/2004, tot i que no s'estableix obligació d'atorgar-la anualment. Sense dotació econòmica aquest guardó té un caràcter estrictament honorífic. Les persones distingides amb la Medalla d'Or tenen dret a rebre el tractament d'«Excel·lentíssim/a Senyor/a» en els actes oficials que es realitzen a Catalunya. Aquest dret té caràcter vitalici.

Disseny

La Medalla és d'or massís de quaranta-nou mil·límetres de diàmetre i porta un cordó per ser imposada. El pes total és de quaranta-cinc grams. A l'anvers hi figuren en semicercle les lletres "Generalitat de Catalunya" i el símbol de la Generalitat en relleu. Al revers hi figuren dibuixades en semicercle les lletres "Medalla d'Or" i el símbol de la Generalitat. A l'espai inferior de la Medalla s'hi grava el nom i els cognoms de la persona guardonada i el Decret. Va ser dissenyada per l'artista Joaquim Capdevila i Gaya.

La Medalla d'Or és presentada en el seu corresponent estoig juntament amb el botó de solapa que és la rèplica de l'anvers de la Medalla de 17 mil·límetres de diàmetre, també d'or massís.^[2]

Llista de guardonats i guardonades

Des de la seva creació, la Generalitat de Catalunya ha concedit la medalla un total de 82 cops, a 74 persones i 8 institucions.^[3]

La Medalla d'Or, un dels guardons més prestigiosos de la Generalitat de Catalunya

Lliurament al prestigiós lingüista Joan Coromines de la Medalla d'Or per part del president Tarradellas el 1980

La pianista Alícia de Larrocha amb la Medalla d'Or el 1983

L'escriptor valencià Joan Fuster rebent el premi de mans del president Pujol el 1983

L'escultor Frederic Marès, medallat d'or de la Generalitat amb el president Pujol el 1986

El biòleg Joan Oró rebent el guardó més prestigiós de la Generalitat de mans del president Maragall el 2004

L'actriu Montserrat Carulla després de rebre la medalla amb el president Montilla el 2008

El president Mas atorgant la Medalla d'Or a Oriol Bohigas i a Max Cahner (a títol pòstum) el 2013

Jordi Savall guardonat el 2014 amb el president Artur Mas

Neus Català, l'escriptor Josep Maria Espinàs i Joan Rodés receptors de la medalla el 2015 amb el president Mas

Anna Cabré guardonada el 2019

Núm.	Premiat	Any	Mèrits	President
1	Joan Miró i Ferrà	1978	Pintura	Josep Tarradellas
2	Pau Casals i Defilló	1979	Música
3	Josep Pla i Casadevall		Literatura
4	Salvador Espriu i Castelló	1980	Literatura
5	Joan Coromines i Vigneaux		Lingüística
6	Jordi Rubió i Balaguer		Literatura, filologia i bibliologia[4]
7	Frederic Mompou i Dencausse		Música	Jordi Pujol
8	Joan Rebull Torroja	1981	Escultura
9	Josep Vicenç Foix i Mas		Literatura
10	Josep Lluís Sert i López		Arquitectura
11	Salvador Dalí i Domènech		Pintura
12	Montserrat Caballé i Folch	1982	Música
13	Victòria dels Àngels López i Garcia		Música
14	Apel·les Fenosa i Florensa		Escultura
15	Francesc de Borja Moll i Casasnovas	1983	Literatura i filologia
16	Joan Fuster i Ortells		Literatura
17	Antoni Tàpies i Puig		Pintura
18	Alícia de Larrocha i de la Calle		Música
19	Josep Carreras i Coll	1984	Música
20	Antoni Clavé i Sanmartí		Pintura
21	Joan Antoni Samaranch i Torelló	1985	Esports
22	Miquel Batllori i Munné		Religió i Història
23	Frederic Marès i Deulovol	1986	Escultura, pedagogia i història
24	Raimon Noguera i de Guzman	1988	Cultura
25	Joan Sardà i Dexeus		Economia
26	Miquel Coll i Alentorn		Política
27	Federico Mayor Zaragoza		Política
28	Ramon Aramon i Serra	1990	Literatura i filologia
29	Narcís Jubany i Arnau	1991	Religió
30	Ramon Roca i Puig	1993	Religió
31	Raimon Pelegero i Sanchis	1997	Música
32	Jaume Aragall i Garriga		Música
-	Abadia de Montserrat		Religió
33	Miquel Martí i Pol	1999	Literatura
34	Xavier Montsalvatge i Bassols		Música
35	Pierre Vilar	2000	Història
36	Josep Benet i Morell		Advocacia, història, política
37	Joan Triadú i Font	2001	Literatura
-	Hospital de la Santa Creu i Sant Pau		Sanitat
38	Jordi Carbonell i de Ballester		Filologia i política
39	Francesc Candel Tortajada	2003	Literatura
40	Ramon Margalef i López		Ciència i ecologia
41	Joaquim Molas i Batllori		Literatura
42	Antoni Pladevall i Font		Literatura
43	Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío		Literatura
44	Joan Oró i Florensa	2004	Ciència	Pasqual Maragall
45	Gregorio López-Raimundo	2005	Política
46	Joan Reventós i Carner		Política
-	Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona		Economia
48	Antoni Gutiérrez Díaz	2006	Política
49	Jordi Pujol i Soley	2007	Política	José Montilla
50	Pasqual Maragall i Mira		Política
51	Moisès Broggi i Vallès	2008	Medicina
52	Montserrat Carulla i Ventura		Arts escèniques
-	Poble mexicà	2009	Acolliment dels exiliats catalans[5]
-	Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya[6]		A la seva professionalitat i servei públic
53	Jordi Solé i Tura[7]	2010	Trajectòria cívica i política, a títol pòstum
-	Institut d'Estudis Catalans		Recerca en els àmbits de la cultura catalana al llarg de més d'un segle
-	Abadia de Poblet		Trajectòria històrica i cultural
54	Heribert Barrera i Costa	2011	Política, a títol pòstum	Artur Mas
55	Josep Maria Ainaud de Lasarte	2012	Història de l'art
56	Antoni Maria Badia i Margarit		Lingüística[8]
57	Lluís Martínez i Sistach	2013	Contribució a la visita de Benet XVI a Barcelona i suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas Diocesana[9]
58	Max Cahner i Garcia		Edició, activisme cultural, recerca filològica i activitat política. A títol pòstum[10]
59	Oriol Bohigas i Guardiola		Arquitectura i urbanisme, contribució a la modernitat i la projecció de Barcelona[10]
60	Jordi Savall i Bernadet	2014	Destacada trajectòria musical i la seva contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat.[11]
61	Neus Català i Pallejà	2015	En reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital, l'any del seu centenari.[12]
62	Josep Maria Espinàs i Massip		Per la seva trajectòria destacada en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, i per ser un referent de les lletres catalanes.[13]
63	Joan Rodés Teixidor		per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.[13]
64	Muriel Casals i Couturier	2016	a títol pòstum, en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya.[14]	Carles Puigdemont
65	Carme Forcadell i Lluís	2018	per la seva destacada trajectòria en la defensa dels Drets Humans, el parlamentarisme i les llibertats fonamentals, així com el foment de la llengua i la igualtat efectiva de gènere.[15]	Joaquim Torra
66	Carles Viver i Pi-Sunyer		per la seva destacada trajectòria en l'àmbit del Dret i la Ciència Política i pel seu compromís amb la democràcia i la llibertat al nostre país.[16]
-	RCR Arquitectes		per la seva trajectòria en l'àmbit de l'arquitectura, el paisatge i l'art. I també per la projecció internacional obtinguda a través d'una obra que dona a conèixer el nostre país amb prestigi i gran interès cultural.[17]
67	Anna Cabré i Pla	2019	una de les persones referents en el sector de la demografia i la geografia.[18]
68	Josep Vallverdú i Aixelà		per la seva destacada trajectòria com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil.[19]
69	Lluís Llach	2020	per les seva destacada trajectòria com a cantautor, escriptor i polític, i pel seu compromís amb el país.[20]
70	Teresa Codina		per les seva destacada trajectòria com a mestra i pedagoga.[20]
71	Arcadi Oliveres	2021	per la seva trajectòria cívica i acadèmica[21]	Pere Aragonès
72	Josefina Castellví		per ser un referent internacional en la investigació científica[21]
73	Roser Capdevila	2022	Per honorar la trajectòria de la il·lustradora catalana, coneguda internacionalment pels personatges de Les Tres Bessones.[22]
74	Antoni Vila Casas		Pel seu compromís amb el país i la seva capacitat catalitzadora de la riquesa artística de Catalunya.[22]

^[3]