Messier 35

Messier 35 (M 35, o *NGC 2168) és un cúmul obert en la constel·lació dels Bessons. Va ser descobert per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i redescobert independentment per John Bevis abans de 1750. Va ser catalogada per Charles Messier el 1764

Messier 35
Tipus	cúmul obert
Tipus espectral (estel)	I
Descobert per	Jean-Philippe Loys de Cheseaux
Data de descobriment	1745
Constel·lació	Bessons
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	2.800 a. ll. [1] 1.185,769 pc [2]
Radi	12 a. ll.[1]
Magnitud aparent (V)	5,1 (banda V)[3]
Paral·laxi	1,1301 mas[4]
Moviment propi (declinació)	−3,06 mas/a [5] −2,9336 mas/a [4] −2,933 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	0,65 mas/a [5] 2,2784 mas/a [4] 2,278 mas/a [4]
Velocitat radial	−8 km/s[6] −7,7 km/s[4]
Ascensió recta (α)	6h 8m 54s[7]
Declinació (δ)	24° 19' 59.988''[7]
Metal·licitat	−0,21[8]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	2168
M 35 (Catàleg Messier) NGC 2168 (New General Catalogue) Collinder 82 (Catàleg Collinder) Melotte 41 (Catàleg Melotte) OCl 466.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 0605+243 (Catàleg Caldwell) [KPR2004b] 87 [KPS2012] MWSC 0754

M35 conté diversos centenars d'estrelles (Ake Wallenquist ha contat 120 amb magnitud aparent superior a 13) disperses en l'àrea que cobreix la lluna plena (28 arcminut). El Sky Catalogue 2000.0 i la primera edició d'Uranometria 2000.0 concedeixen 200 membres. A una distància d'uns 2800 anys llum de la Terra correspon a un diàmetre de prop de 24 anys llum. El cúmul té una edat d'entre 95 i 110 milions d'anys i conté algunes estrelles que ja han abandonat la seqüència principal, entre les quals s'inclouen diverses gegants grogues i taronges de tipus espectral G tardà o K primerenc. El seu tipus Trumpler és III 3 r, i s'aproxima a nosaltres a raó de 5 km/s.

Observació

És observable a ull nu en bones condicions atmosfèriques. Amb un petit telescopi es poden resoldre les estrelles principals, a més és possible observar el cúmul obert (NGC 2158) més dens, més antic i més llunyà (al voltant de 16.000 anys llum).