Metroo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Metroo (en grec antic: Μητρῷον, Mētrōon) fou un santuari, el temple més petit del Santuari d'Olímpia. Segons Pausànias, es va consagrar a la Mare dels déus (θεῶν μήτηρ).[1] Era un temple dòric, al nord del Temple de Zeus Olímpic, al sud de la Terrassa dels Tresors i a l'est del Temple d'Hera.[2]
El culte a Rea com a mare genèrica, potència creadora, símbol primitiu de fertilitat, mare de Zeus i esposa de Cronos, es desplegà a Olímpia al peu de la cova, a través de l'esquerda de la qual els humans creien posar-se en contacte amb la deïtat.[3] Al peu de la cova, degué sorgir el primitiu altar i oratori que va trobar Ernst Curtius en els treballs duts a terme en excavar la part posterior de l'exedra i a l'oest del Tresor de Sició. Consistia en una petita capella de pedra calcària amb una estreta avantcambra i amb unes dimensions de 2,74 m per 2,84 m.[4] Wilhelm Dörpfeld identificà l'enclavament amb la cova esmentada per Píndar que restà enterrada sota un terraplé al començament del segle iv abans de la nostra era.[5]
Per a substituir el primitiu oratori s'hi erigí a mitjan segle iv ae un temple a Rea, Cíbele o Magna Mater, encarnació o personificació dels antics cultes d'importació cretenca i símbol d'una concepció de la fertilitat o potencia generatriu de la gen divina.[6]
El nou temple era petit, i això demostra que es feu en substitució de l'antiga cova on sorgiren les pràctiques rituals de la Magna Mater.[7] Construït en calcària porosa, tenia un peristil de columnes dòriques amb una distribució de 6 de front per 11 de costat amb pilars de 7,50 m. L'estilòbat en feia 20,67 m per 10,62 m. Els adorns dels tríglifs estaven pintats en blau marí. Tenia un frontó amb figures de les quals només s'ha conservat un tors de Dionís de marbre.[6]
Durant l'època de dominació romana, el Metroo va patir un canvi substancial arquitectònic i ritual. Les mètopes dels frisos es van canviar i a l'edifici se li donà per dins una capa uniforme que li esborrà les particularitats originàries. El culte a la Magna Mater, ja en desús, es va substituir pel dels emperadors romans i les estàtues de Cèsar August, Claudi, Tit i Domicià, així com les de les seues dones, n'eren a l'interior.[6]
L'estàtua d'August, de més del triple de la grandària natural, ocupava un lloc destacat. Segons Joseph Wiesner, se'l representava amb un llamp a la mà dreta intentant substituir així Zeus imperial en el tradicional Zeus Olímpic de Fídies. En la seua època, August encarnava el protagonisme de la pau romana instituïda per ell, i per això com a pacificador se li distingia i honorava de manera especial.[8] A ell sembla referir-se la inscripció dels arquitraus del frontó, que deia: «Els elis al fill de déu, al noble Cèsar, el salvador dels hel·lens i de tot el món habitat».[6]
L'estàtua colossal de Zeus-August degué ser enfront de l'entrada, al centre del costat esquerre del temple, després de les dels emperadors Domicià, Claudi, Tit i les seues consorts, Domícia Longina, Agripina la Menor i Màrcia Furnil·la.[6]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads