Miguel Bernardo Bianquetti

Miguel Bernardo Bianquetti (Ceuta, 19 de desembre de 1951), conegut com a Migueli i també amb el sobrenom de Tarzan, és un dels futbolistes més rellevants de la història del futbol espanyol i, especialment, del FC Barcelona. Abans d'arribar a Barcelona havia jugat al Ceuta i al Cadis, i amb 17 anys va ser rebutjat pel Reial Madrid.^[1] Va jugar 15 temporades consecutives al primer equip del Barça, entre 1973 i 1988, gairebé sempre com a defensa central titular. Quan es va retirar ho va fer com el jugador que més partits havia disputat amb el primer equip en la història del club, amb 664,^[2] dels quals 549 foren oficials. Posteriorment Xavi Hernández, va superar el seu rècord la temporada 2011/2012.^[3] També l'han superat Puyol, Iniesta i Messi.^[4]

Miguel Bernardo Bianquetti

(1977)
Biografia
Naixement	19 desembre 1951 (73 anys) Ceuta (Espanya)
Alçada	1,83 m
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	1970 -
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Defensa central
Trajectòria   Equip 1970–1973 Cadis CF 77 (4) 1973–1988 FC Barcelona 391 (20)   Selecció nacional 1975–1976   Espanya 2 (0) 1975–1976   Espanya Amateur 2 (0)
Participà en
juny 1980	Eurocopa 1980
juny 1978	Mundial de Futbol 1978

Defensa central dotat d'un imponent físic, va destacar per la seva força i potència, pel seu orgull i infatigable entrega en tots els partits, i per la personalitat i caràcter, que en va fer un líder respectat per companys i rivals. Va ser considerat un dels millors defenses d'Europa de la seva època, i encara avui és un mite en la memòria dels afeccionats culers. Al llarg dels seus quinze anys al Barcelona va col·leccionar fins a onze títols de primer nivell.

Migueli va ser 32 vegades internacional amb la selecció espanyola, entre 1974 i 1980. Va participar en la Copa del Món de Futbol de l'Argentina de 1978, i a l'Eurocopa de Futbol d'Itàlia de 1980. Va debutar de la mà de Ladislau Kubala el 20 de novembre de 1974, davant d'Escòcia, i va tancar la seva participació amb Espanya el setembre de 1980, enfront d'Hongria. Retirat al final de la temporada 1988-89, el Barça va organitzar-li un partit d'homenatge contra la selecció de Bulgària, celebrat al Camp Nou. Abandonat el futbol professional, Migueli es va desvincular completament d'aquest esport i va orientar la seva vida a una de les seves grans passions, l'art.

Palmarès

• 2 Recopes d'Europa: 1978-79, 1981-82.^[5][6]
• 2 Lligues espanyoles: 1973-1974, 1984-1985.
• 4 Copes del Rei: 1977-1978, 1980-1981, 1982-1983, 1987-1988.
• 1 Supercopa d'Espanya: 1984.
• 2 Copes de la Lliga: 1982, 1986.