Museros
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Remove ads
Geografia
El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València i compta, per tant, amb un clima mediterrani. La seua superfície és plana amb un pendent lleuger de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nord-occidental del terme, en els límits amb els municipis de Rafelbunyol i Nàquera. Allà es troben llomes que arriben a uns 96 metres d'alçada i que pertanyen als darrers contraforts del Sistema Ibèric.
Límits
Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).
Accés
Per carretera, s'arriba a Museros per l'antiga N-340, de Barcelona, actual CV-300; per la CV-32 o carretera de la Gombalda que comunica l'autovia V-21 amb l'A-7 (bypass).
Museros compta també amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el municipi amb el centre de la ciutat, l'aeroport i altres pobles de la comarca.
Remove ads
Història
Corresponents al període de plena romanització, es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a vil·les rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives a la vora del Camí Vell de la Calderona; en un monticle de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masia de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Séquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.
L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts del terme. Els més destacats s'apreciaven a la vora del Camí Vell de la Calderona.
L'origen de l'actual localitat és islàmic; la torre de Museros fou conquerida per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, el 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.
Remove ads
Demografia
Economia
L'economia de Museros se centra en l'agricultura i la indústria. La construcció a principis del segle XXI de polígons industrials va fer que la indústria adquirira una gran importància destacada, especialment en els sectors de la metal·lúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.
Pel que fa a l'agricultura, el principal conreu és el taronger, amb més de 700 ha de les 1.200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins a l'any 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa o cebes, entre d'altres. L'aigua per al reg prové de la séquia de Montcada i els pous. En algunes parcel·les es s'ha estés un sistema de reg gota a gota, substituint l'antic sistema de reg a manta. Al terreny secà trobem garroferes, ametlers i vinya. Compta a més a més amb ramaderia bovina, porcina i granges avícoles.
Remove ads
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Museros (Compromís), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Cristina Civera Balaguer | 1.418 | 42,94% | 6 ( +2) | |
| Partit Popular |  |
Manuel Moreno Comes | 680 | 20,59% | 3 ( ) | |
| Compromís per Museros |  |
Víctor Xercavins i Garcia | 416 | 12,60% | 2 ( -1) | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  |
Jesús Lois Prior | 235 | 7,12% | 1 () | |
| Esquerra Unida del País Valencià |  |
Beatriz Sánchez Botello | 206 | 6,24% | 1 () | |
| Altres candidatures[a][b] |  |
317 | 9,60% | 0 ( -1) | ||
| Vots en blanc | |
30 | 0,91% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.302 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 47 | 1,40% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.349 | 69,31%** | ||||
| Abstenció | 1.483* | 30,69%** | ||||
| Total cens electoral | 4.832* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Cristina Civera Balaguer (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 6 de PSPV i 1 d'EUPV[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcaldessa de Museros és Cristina Civera Balaguer de PSPV.[6][7]
Remove ads
Monuments
- Església de l'Assumpció.[8] És claustral i es va acabar de construir l'any 1734.
- Masia de Sant Onofre. Antic convent dominicà fundat en 1471, del que va ser prior Sant Lluís Bertran. Després de la desamortització va passar a mans privades.
- Ermita de Sant Roc. Fou construïda en 1692 en estil barroc.[9]
- Casa jardí de Teodor Llorente. Lloc de descans del famós poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixença.
Remove ads
Llocs d'interés
- Séquia Reial de Montcada. Construïda l'any 850 pels reis romans Espero i Atles, rebé eixe nom per part del rei Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.
- Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. Rodrigo Díaz de Vivar, Jaume I i el mariscal Suchet se'n beneficiaren per als seus plans de conquesta.
- Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l'origen del primer establiment humà a Museros. En l'actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.
Remove ads
Festes locals
Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Puríssima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.
A més de les festes lligades a celebracions religioses, el poble de Museros compta també amb una tradició de festivitats civils i de cultura laïca. La més destacada, la Festa Estellés (o Sopar Estellés), se celebra un divendres a la nit al llarg de la segona quinzena del mes de setembre. Durant eixa nit, els muserencs i muserenques reciten peces del poeta de Burjassot Vicent Andrés i Estellés i, més àmpliament, poemes escrits en valencià. Es tracta d'una celebració que reivindica la lírica, l'alta cultura, la llengua i la identitat valencianes.
També cal esmentar els cicles de concerts organitzats i interpretats per la Societat Unió Musical de Museros, el Cor de la SUMM i la Big Band Museros, concentrats en els mesos de desembre-gener (concerts de Nadal) i juliol (Juliols Musicals). Es tracta de peces musicals clàssiques i contemporànies interpretades per músics municipals.
Remove ads
Personatges destacats
- Joan Baptista Muñoz i Ferrandis (Museros, 1745 - Madrid, 1799), historiador i filòsof, fundador de l'Arxiu General d'Índies a Sevilla.
- Joaquín Lizondo Vergara (Museros, 1933 - Massamagrell, 2008), més conegut com a Ferreret, va ser un jugador de pilota valenciana.
- Adrián Celda García (València, 1976), més conegut com a Adrián II, va ser un pilotaire professional.
- Clara Che Tórtola (València, 1997) jugadora de bàsquet que actualment juga a l'equip femení de bàsquet Segle XXI.[10]
- María Colomer, actriu i pallassa, Medalla al Mèrit de les Belles Arts 2009.
Notes
- També participaren a les eleccions de 2019: Som Valencians (SomVal) (164 vots, 4,97%) i En Comu Podem (Podem) (153 vots, 4,63%)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads