Natrita

La natrita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1982 per Alexander Petrovich Khomyakov per la seva composició química.

Natrita
Fórmula química	Na₂CO₃
Localitat tipus	Mount Rasvumchorr (en) , Mount Karnasurt (en) i Olenii Ruchei (en)
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.AA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AA.10
Heys	11.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,9Å; b = 5,23Å; c = 6,04Å; β = 101,35°
Color	incolor, blanc-gris, groguenc
Duresa (Mohs)	1 a 1,5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,410 nβ = 1,535 nγ = 1,543
Birefringència	δ = 0,133
Angle 2V	mesurat: 28°, calculat: 26°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1981-005
Any d'aprovació	1982
Símbol	Nat
Referències	[1]

Característiques

La natrita és un carbonat de fórmula química Na₂CO₃. S'altera ràpidament en contacte amb l'aire a termonatrita. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls de fins a 1 cm en petits filons, i masses granulars denses.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la natrita pertany a «05.AA - Carbonats alcalins, sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: zabuyelita, gregoryita, nahcolita, kalicinita, teschemacherita i wegscheiderita.

Formació i jaciments

És una espècie descrita a partir del material trobat a tres localitats russes l'any 1982: a Olenii Ruchei i al mont Rasvumchorr Mt, al massís de Khibiny, i al mont Karnasurt, al massís de Lovozero. És localment abundant en perforacions profundes en pegmatites que es troben en massissos alcalins diferenciats. Es troba també en xenòlits de sodalita associats amb un complex alcalí intrusiu de gabre-sienita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: termonatrita, vinogradovita, shortita, pirssonita, gaylussita, nacafita, natrosilita, vil·liaumita, neighborita, rasvumita, lomonosovita, pectolita, sodalita, fluorcafita i molts altres minerals.^[2]