Navès

Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Actualment aquest municipi permet gaudi de diverses instalacións esportives i de oci, a l'estiu pots anar a la piscina municipal situada a la urbanització de Santa Llucia, I durant tot l'any pots utilitar gratuïtament la pista de futbol sala a l'aire lliure.

Navès

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 59′ 30″ N, 1° 38′ 06″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	Navès
Població humana
Població	300 (2024) (2,06 hab./km²)
Llars	82 (1553)
Gentilici	Navesenc, navesenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	145,3 km²
Banyat per	Cardener i Aigua d'Ora
Altitud	610 m
Limita amb	Guixers Cardona Clariana de Cardener Olius Lladurs l'Espunyola Sant Llorenç de Morunys Capolat Montmajor Odèn
Identificadors descriptius
Codi postal	25286
Codi INE	25146
Codi IDESCAT	251462
Lloc web	naves.cat

Diverses epoques de l'any pots gaudir de festes com la Festa Major o diferents actes a la Sala d'Esplai

Entitat de població	Habitants (2024)
Navès	133
Besora	52
Linya	34
la Valldora	21
Pegueroles	19
Tentellatge	16
la Selva	11
Busa	9
les Cases de Posada	7
Font: Idescat

Geografia

• Llista de topònims de Navès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Navès és al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages. El Cardener forma en part el límit occidental del terme que s'estén principalment als vessants orientals de la seva conca. La serra de Busa és el seu límit septentrional. Els plans de Navès s'estenen entre el riu Aigua d'Ora i el Cardener, ja prop de Cardona. Una gran part del territori és accidentada pels plegaments subpirinencs de la Depressió Central.

Orografia

Mapa orogràfic de Navès

Si hom diu que la Noguera és la Mesopotàmia catalana, igualment es podria dir que Navès és la Mesopotàmia del Solsonès: dos rius travessant el terme municipal de nord a sud, un per llevant (l'Aigua d'Ora) i l'altre per ponent (el Cardener) i confluint a l'extrem sud del terme. Aquest terç meridional del terme, a més a més de les valls d'aquests dos rius, no sobrepassa pas més dels 800 m d'altitud. I entre els dos rius, les terres altes, que van agafant altura a mesura que es va pujant cap al nord fins a ultrapassar els 1.500 m d'altitud a la Serra de Busa i a la Muntanya de Taravil. Les terres baixes pertanyen a la Depressió Central i les altes ja s'aixequen en el Prepirineu.

Des de la Serra de Busa, un reguitzell de serres avancen cap als plans del sud alternant-se amb valls boscoses.

Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi consten els següents accidents orogràfics:^[1]

• Serres i carenes: La Carena de Besora, la Carena de Cal Moixí, la Carena de Passacabres, la Carena de Santa Cecília, la Carena de Ventolra, la Carena del Bassot, la Carena dels Pujols, la Muntanya de Taravil, la Serra de Busa, la Serra de Codonyola, la Serra de la Canya, la Serra de Montjorn, la Serra de Vila-seca, la Serra dels Tossals, la Serrat de Sòbol, el Serradet de Cal Manel, el Serrat de Bonavista, el Serrat de la Caseta, el Serrat de la Qüestió, el Serrat de la Torre del Merlí, el Serrat de l'Àliga, el Serrat del Llop i el Serrat del Moro.
• Cims: :el Capolat, el Capolatell, el Castell, el Castellot d'Orriols, el Cogul, el Ròdol, la Castelloneta, la Guàrdia, el Linya, el Puig Gertell, el Puig Rodon, el Serrat de Bonaire, el Serrat de Torreblanca, el Serrat de Torrielles, el Tossal de Vall-llonga, el Tossal de Vilella, el Tossal Rodó, el Turó de Can Bosc, el Turó de l'Escala i el Turó del Vilar.
• Collades: Coll d'Arques, Coll de Jonquerals, Coll de l'Arç, Coll de Móra, Coll d'Ordrigues, Collet de la Fusta, Collet del Jardí, Collet dels Sarrions i les Collades.
• Plans: Els Plans, el Pla de Busa i el Pla de l'Àliga.
• Altres orònims: El Cingle de la Creu, la Cinglera de Sòria, els Cingles de Travil, la Costa de la Móra, la Costa d'Esclusa Nou, el Capolatell, el Grau de l'Areny i les Canals,

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 72 76 82 389 570 1.766 1.262 1.176 857 869

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 885 954 1.053 1.019 774 556 365 291 283 283

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 264 277 272 278 272 262 274 276 274 280

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 283 291 284 305 300 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[2]
Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
16 homes i 17 dones	84 homes i 87 dones	38 homes i 36 dones

Economia

Agricultura

% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[2]
Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
Terres llaurades	2.163	14,9	10,6
Pastures permanents	1.557	10,7	19,8
Boscos	9.147	63,0	17,9

Ramaderia

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[2]
Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
Boví	131	2.458	17,9	9,0
Oví	365	5.041	17,1	18,5
Cabrum	31	581	18,4	2,1
Porcí	1.630	12.372	9,4	45,3
Aviram	932	776	0,1	2,8
Conilles mare	1.019	2.132	20,5	7,8
Equí	8	16	13,2	0,1

Índex de motorització

Parc de vehicles (per cada 1000 habitants)[2]
any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
1991	431,58	80,70	185,96
2006	641,22	148,25	354,96
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Demografia

El municipi de Navès amb les 9 entitats de població i els municipis limítrofs.

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total
2000	0	0	0	42	44	86	86
2001	0	0	0	43	42	85	85
2002	0	0	0	44	45	89	89
2003	0	0	0	44	43	87	87
2004	0	0	0	46	44	90	90
2005	0	0	0	42	43	85	85
2006	0	0	0	42	44	86	86
2007	0	0	0	45	47	92	92
2008	0	0	0	42	46	88	88
Font: INE

Llocs d'interès

• Castell de Besora
• Museu de la Vall d'Ora^[3]
• Monestir de Sant Pere de Graudescales, església romànica
• Sant Miquel de Vilandeny, església (pre)romànica

Vegeu també

• Combat de Navès
• La Plana de Castelló