Cardona
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Cardona | 4.577 |
Coromina, la | 539 |
Aquest article tracta sobre Cardona, municipi del Bages. Vegeu-ne altres significats a «Cardona (desambiguació)». |
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Comarca | Bages | ||||
Capital | Cardona | ||||
Població humana | |||||
Població | 4.569 (2023) (68,5 hab./km²) | ||||
Llars | 244 (1553) | ||||
Gentilici | Cardoní, cardonina | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 66,7 km² | ||||
Banyat per | Aigua d'Ora, torrent de Malamata i Cardener | ||||
Altitud | 507 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Ferran Estruch i Torrents (2011–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08261 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08047 | ||||
Codi IDESCAT | 080478 | ||||
Lloc web | cardona.cat |
Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'hi ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el comte Borrell II atorgà la Carta de Poblament,[1] que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona comença veritablement en l'etapa medieval; a partir del 798 fins al segle xvi, la vila va ser un dels indrets clau en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors –com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins– van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.
Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a la fi del segle x, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle xv va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia moneda cardonina. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i quatre ports marítims.[2] Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.
Els nobles van arribar de mica en mica a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquests temps d'esplendor van durar fins al segle xvi, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya (veure setge de Cardona) per part de les tropes de Felip V de Castella el 1714,[2] amb els reforços de 90 homes del Regiment de la Ciutat de Barcelona.[3]
El castell es transformà en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.
Durant la Guerra del francès, Cardona va patir la Batalla de Sant Quintí, en la qual els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vila de Cardona contra l'atac francès.
Durant els segles xix i xx es va reprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins a l'any 1991.
Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius per als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Vegeu també la Llista de monuments de Cardona, llista de monuments inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Inclou també els inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic.
També podem trobar diversos llocs de culte per visitar.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.