PC Engine

Videoconsola de quarta generació (1987) From Wikipedia, the free encyclopedia

PC Engine
Remove ads

La PC Engine és una consola de joc desenvolupada per les empreses japoneses NEC Corporation i Hudson Soft i comercialitzada l'any 1987 durant la quarta generació de videoconsoles de 8 bits, i més tard a occident amb el nom de TurboGrafx-16 o Turbografx, per a competir amb la quinta generació (16 bits).[1]

Dades ràpides Fabricant, Llançament ...
Remove ads

Això no obstant, NEC i Hudson concebiren la PC Engine per a competir amb la Nintendo Family Computer i la Sega Master System, les quals dominaven llavors el mercat després de la crisi del videojoc de 1983: equipada amb un processador central de 8 bits, però amb processadors gràfics i de so a 16 bits, la qualitat dels jocs era ostensiblement superior a la de les altres dos consoles, encara que no arribà a rellevar-les; la PC Engine va ser la primera consola a incorporar un lector de disc compacte com a perifèric, anterior al Mega-CD.[2]

Els jocs, comercialitzats en targetes HuCard semblants a una targeta de crèdit, i la forma compacta de la unitat foren definitòries per al succés moderat de la PCE al Japó.[3]

Remove ads

Cronologia

PC Engine SuperGrafx

Dos anys més tard del llançament, NEC avançà el llançament de la PC-Engine SuperGrafx, una versió superior de la màquina amb més memòria d'accés aleatori i un segon processador gràfic que li permet animar dos plànols simultanis, encara que el màxim de colors i el processador principal eren els mateixos; l'alt preu de la consola i les targetes Super HuCard, afegit les bones vendes dels models anteriors i l'aparició de la MegaDrive i la Super Nintendo, provocà que NEC la discontinuara al poc de temps, amb només cinc jocs exclusius per a la consola (que, tanmateix, era retrocompatible amb els jocs en HuCard normal): 1941: Counter Attack, Aldynes, Battle Ace, Daimakaimura, Darius Alpha, Darius Plus i Madō King Granzort.[4]

Thumb

TurboGrafx-16 i Turbografx

El mateix any es llançà la PC-Engine a l'Amèrica del Nord amb una carcassa diferent i el nom de TurboGrafx-16; el mateix model, rebatejat Turbografx, es comercialitzà l'any següent a Europa per Telegames, encara que en una quantitat reduïda i quasi limitada al Regne Unit;[5] al mateix temps, SoDiPEng, un importador sense llicència, distribuí unitats del segon model japonès, CoreGrafx, amb el nom de PC-Engine a França i el Benelux, la qual cosa explica la seua popularitat al mercat francòfon.[3]

PC Engine GT i LT

Al primer de desembre de 1990 eixí una versió portàtil, la PC Engine GT (TurboExpress a Occident), compatible amb les HuCards originals i amb una pantalla de cristal líquid a color però amb un preu molt superior al de la Game Boy i la Game Gear, per la qual cosa no pogué competir amb elles;[6] més tard aparegué un altre model, la PC Engine LT (abreviatura de laptop), amb una pantalla LCD millor, però pensada més aïna per a usar com a model de sobretaula, ja que no té compartiment per a piles sinó alimentació per cable, amb la possibilitat de connectar-li un comandament i una unitat Super CD-ROM.[7]

PC Engine Duo, R i RX

El 1991 també aparegué la PC Engine Duo, que incorpora el lector de compactes en la carcasa i la RAM extra, que en la versió perifèrica s'afig per mitjà d'una HuCard, la qual cosa deixa lliure el port per a jocs en targeta o per a l'expansió per a discs Arcade CD-ROM²; no obstant això, tant la PC Engine original com la Duo tenen entrada per a un jugador només, expandible amb l'accessori TurboTap, encara que els comandaments japonesos i occidentals no són compatibles; el 1993 NEC llançà una versió millorada amb un lector més precís, la PC Engine Duo-R, actualitzada el 1994 a PC Engine Duo-RX amb un comandament de sis botons.[8]

Influència posterior

La PC Engine i la GT apareixen amb profusió en el manga Hi Score Girl, ambientat en la dècada del 1990, durant els anys en què la consola de NEC tenia molta popularitat al Japó.[9] L'any 2020 Konami en comercialitzà tres versions en miniatura per a cada mercat: PC Engine Mini (Japó), TurboGrafx-16 Mini (Amèrica del Nord) i PC Engine CoreGrafx Mini (Europa), cada una amb una sèrie de jocs inclosos:[10] entre la cinquantena de títols, l'edició americana en conté vint-i-sis inèdits a occident, entre els quals Castlevania: Rondo Of Blood, Daimakaimura o Snatcher.[11]

Remove ads

Llista de jocs

Més informació A., Títol ...
Remove ads

Referències

Enllaços externs

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads