Paul Hausser

Paul Hausser (Brandenburg an der Havel, 7 d'octubre de 1880 - Ludwigsburg, 21 de desembre de 1972) Paul "Papa" Hausser, va ser un militar alemany, arribant al rang de Tinent General al Reichswehr d'entreguerres. Després de retirar-se de l'exèrcit esdevingué el pare (d'aquí el malnom de "Papa") de les Waffen SS i un dels seus líders més eminents. Va lluitar als fronts Oriental i Occidental, sent greument ferit en dues ocasions (perdent un ull en la primera). Després de la guerra va ser membre del HIAG, que treballava per rehabilitar la reputació i l'estatus legal de les Waffen-SS.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Hausser va néixer a Brandenburg an der Havel, en el si d'una família de militars prussians (el seu pare, Kurt Hausser, era major a l'Exèrcit Imperial Alemany). Ingressà a l'Exèrcit el 1892, estant-se fins al 1896 a l'escola de cadets de Köslin, i fins al 1899, en què es graduà, a l'Acadèmia de Berlin-Lichterfelde. Al 20 de març de 1899 va rebre el despatx d'oficial i va ser destinat com a tinent al Regiment d'Infanteria 155, destinat a Posen; l'1 d'octubre de 1903 esdevingué ajudant del 2n batalló del regiment, servint així fins a l'1 d'octubre de 1908. Donats els seus dots militars, assistí a l'Acadèmia de la Guerra a Berlín entre octubre de 1908 i fins a la seva graduació el 21 de juliol de 1911. Hausser es va casar amb Elisabeth Gerard el 1912; la parella va tenir una filla que va néixer el desembre de 1913. ^[1] Van romandre casats fins a la seva mort el 1972. Des de 1912 serví en diversos càrrecs de l'Estat Major General, on serví durant la Primera Guerra Mundial, i després, al Reichswehr.

Durant la Primera Guerra Mundial va servir a l'Estat Major alemany i en funcions d'estat major al Front Oriental, principalment servint a la 109a Divisió d'Infanteria entre 1916 i 1918. Va ser ascendit a major el 1918 i va ser retingut a la Reichswehr de la postguerra, arribant al rang d'Oberst (coronel) el 1927.^[1]

Dècada de 1930

Hausser es va retirar de la Reichswehr el 1932 amb el rang de Generalleutnant, havent ocupat diversos càrrecs, incloent-hi cap d'estat major del Wehrkreis II (Districte Militar 2) a Stettin, comandant del 10è Regiment d'Infanteria i comandant adjunt de la 4a Divisió d'Infanteria.^[2] Hausser es va unir a l'organització de veterans de la Primera Guerra Mundial de dretes Der Stahlhelm, convertint-se en el cap de la seva secció de Brandenburg - Berlín el 1933. Poc després, l' Stahlhelm es va incorporar a la Sturmabteilung (SA) i, amb la desaparició de les SA, a les SS.^[3] Com a retirat, Hausser s'afilià a l'organització de veterans de tendència dretana Stahlhelm, esdevenint el cap del grup de Brandenburg-Berlín el 1933. Poc després, el Stahlhelm va quedar incorporat a les SA, i després a les SS. El novembre de 1934 va ser destinat al SS-Verfügungstruppe i assignat al SS-Führerschule Braunschweig. El 1935 esdevingué inspector del SS-Junkerschule i va ser promogut a Brigadeführer el 1936.

Carrera de les SS i Segona Guerra Mundial

El novembre de 1934, Hausser va ser transferit a les SS-Verfügungstruppe (Tropes Disposacionals de les SS; SS-VT) i assignat a les SS-Junkerschule Bad Tölz.^[3] Va esdevenir inspector de les SS-VT el 1936.^[4] En aquest càrrec, Hausser estava a càrrec de l'entrenament militar i ideològic de les tropes, però no tenia autoritat de comandament. La decisió sobre el desplegament de les tropes va romandre en mans de Heinrich Himmler. Això s'alineava amb les intencions de Hitler de mantenir aquestes tropes exclusivament a la seva disposició, "ni [com a part] de l'exèrcit, ni de la policia", segons l'ordre de Hitler del 17 d'agost de 1938.^[5]

Hausser va servir durant la invasió de Polònia de 1939 com a observador amb la Divisió Panzer mixta Wehrmacht /SS Kempf. A l'octubre de 1939, l'SS-VT es va formar com una divisió d'infanteria motoritzada coneguda com la Divisió SS- Verfügungs amb Hausser al comandament.^[6] Va dirigir la divisió, més tard rebatejada com a 2a Divisió SS Das Reich, durant la campanya francesa de 1940 i en les primeres etapes de l'Operació Barbarroja.^[7] Pel seu servei a la Unió Soviètica, Hausser va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 1941 i les Fulles de Roure el 1943 (va rebre les Espases pel seu servei a Normandia). Va resultar greument ferit i va perdre un ull. ^[8]

Després de recuperar-se, comandà el recentment format Cos Panzer SS (al juny de 1943 rebé el nom de II SS-Panzerkorps i, desobeint ordres directes de Hitler retirà les seves tropes de Khàrkiv, només per reconquerir la ciutat al març de 1943. Comandà les divisions SS 1a, 2a i 3a durant la batalla de Kursk. Després de Kursk, el seu Cos va ser reformat, substituint les divisions que el formaven per les divisions SS 9a i 10a i sent enviat a França, on participà en les primeres etapes de la Campanya de Normandia.^[9]

Després de la mort del comandant del VII Armee (Friedrich Dollman), Hausser va ser promogut al comandament de l'exèrcit. Durant l'encerclament de Falaise, Hausser restà amb les seves tropes fins que resultà ferit. L'agost de 1944 va ser promogut a SS-Oberstgruppenführer (equivalent a Coronel General de les Waffen-SS), comandant el Grup d'Exèrcits G del 28 de gener al 3 d'abril de 1945. Acabà la guerra a l'Estat Major del Generalfeldmarschall Albert Kesselring, rendint-se a les tropes americanes a Zell am See (Àustria) el 9 de maig de 1945.^[10] Durant els Judicis de Nuremberg va defensar vigorosament el paper estrictament militar de les Waffen-SS, negant que estiguessin involucrades en les atrocitats i els crims de guerra.^[11] Va estar internat a un cap de presoners fins a l'estiu de 1948. Un cop alliberat, passa a ser dirigent de l'associació de veterans de les Waffen-SS. Va morir el 21 de desembre de 1972 a Ludwigsburg / Württemberg, amb 92 anys.

Biografia

Dècada de 1930

Carrera de les SS i Segona Guerra Mundial

Activitats de postguerra

Treballar per a la Divisió Històrica de l'Exèrcit dels EUA

Dates de promoció

Condecoracions

Referències

Wikiwand - on