Pebrassa vellutada

La pebrassa vellutada, pebràs lleter o terrandòs ver (Lactarius vellereus)^{[cal citació]} és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).^[2]

Pebrassa vellutada

Lactarius vellereus
Bolet
Capell aplanat deprimit Làmina Himeni decurrent Bolet no comestible Estípit nu Blanc Micorriza
Taxonomia
Superregne	Holomycota
Regne	Fungi
Fílum	Basidiomycota
Classe	Agaricomycetes
Ordre	Russulales
Família	Russulaceae
Gènere	Lactarius
Espècie	Lactarius vellereus Fr., 1838
Nomenclatura
Basiònim	Agaricus vellereus
Sinònims	Agaricus vellereus Fr., 1821 Agaricus vellereus var. vellereus Fr., 1821 Lactarius albivellus Romagn., 1980 Lactarius vellereus var. vellereus (Fr.) Fr., 1838 Lactarius vellereus var. velutinus (Bertill.) Bataille, 1908 Lactarius velutinus Bertill. Lactifluus vellereus (Fr.) Kuntze, 1891[1]

Exemplar trobat a Bèlgica.

Exemplar fotografiat a Brandenburg.

Descripció

• Barret adult de color blanc de 10 a 25 cm de diàmetre, amb clara depressió central, en forma d'embut.
• Superfície vellutada, de blanca a cremosa.
• Làmines espaiades, de color blanc al principi però que enfosqueixen a poc a poc fins a prendre un color ocre a la maduresa.
• Cama curta (entre 4 i 7 cm de longitud), de 2-4 cm de diàmetre i del mateix color del barret. Més estreta a la base.
• Carn de sabor coent, compacta i blanca. Pren un color groguenc en contacte amb l'aire.
• Làtex blanc i de sabor coent (n'hi ha prou amb una sola gota sobre la punta de la llengua per irritar les mucoses de la boca).
• Esporada blanca.^[3][4][5][6]

Varietats

• Lactarius vellereus var. hometii (Gillet) Boud
• Lactarius vellereus var. quéletii J. Blum
• Lactarius vellereus var. vellereus (Fr.) Fr., 1838^[7]

Hàbitat

Fructifica a la tardor a tota mena de boscos, sobretot a prop de planifolis (principalment, faigs) i de coníferes.^[8][9]

Distribució geogràfica

Es troba a Europa i Nord-amèrica.^[10]

Comestibilitat

És un bolet comestible (sempre que s'hagi eliminat el làtex per cocció) però de poca qualitat a causa del seu sabor fort i irritant. Tanmateix, a Rússia es consumeix rostit.^[11][12]

Espècies semblants

Es pot confondre amb Lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè, aquest darrer, té un làtex que aviat vira a groc i és d'una picantor gairebé insuportable.^[8]