Pepe Domingo Castaño
Cantant, presentador i locutor de ràdio i televisió espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Pepe Domingo Castaño (Lestrobe, 8 d'octubre de 1942 - Madrid, 17 de setembre de 2023) fou un presentador radiofònic espanyol i també un animador radiofònic, especialitzat en publicitat. Va treballar en la Cadena Cope, junt amb Paco González, en el programa líder d'audiència de la ràdio espanyola Tiempo de Juego.[1]
Remove ads
Biografia
Inicià la seva trajectòria professional el 1964, en les ondes en Ràdio Galícia, emissora de la Cadena Ser en Santiago de Compostela. El 1996 es trasllada a Madrid, i comença a treballar en La Voz de Madrid, amb el programa musical Club Musical.[2]
El 1968 fitxa per Radio Centro, on començaria a fer-se més popular amb programes com Tabla redonda del disco i Discoparada. Paral·lelament inicia la seva carrera artística com a cantant, en els grups Los Ibéricos i los Blue Sky. Va tenir més èxit en solitari, especialment amb la cançó Neniña, que arribà a ser número u de les llistes d'Espanya i Hispanoamèrica. El 1973 s'incorpora a la Cadena Ser, on presentarà diferents programes, tots ells relacionats amb la música: Sintonía sobre ruedas, Diario musical SER, Temas del Día o El Gran Musical.[2]
En els últims anys seixanta i primers dels setanta, es converteix també en presentador de Televisió Espanyola i debuta en Biblioteca juvenil, on coneix a la que serà la seva muller, la també presentadora María Luisa Seco, amb qui contrau matrimoni el 6 de setembre de 1969. La parella, però, es divorciarà anys després.[3]
La seva trajectòria en televisió ha estat sempre centrada en programes musicals: A todo ritmo (1971), Voces a 45 (1975-1976) i 300 millones (1979-1983), tots ells en Televisió Espanyola. No tornaria al mitjà fins a l'any 1995 amb el programa Número 1 de Telecinco.[2]
Els anys 80 i 90 significaren la consagració de la seva trajectòria en la ràdio amb programes com: Onda Media, Aquí la SER, Mediodía SER, Los tíos del Domingo o Servicio de verano. Finalment s'especialitzaria en la seva faceta com locutor de ràdio i en programes esportius, com Carrusel Deportivo o El Larguero.[2]
És autor del llibre Carrusel Deportivo: Diario de un año (2006) que va tenir un nivell alt de vendes des de la seva primera setmana.[2]
El 2010 va marxar de la Cadena Ser quan van fer fora el seu company Paco González, i ells dos i 50 persones més de l'equip de Carrusel Deportivo van arribar a la Cadena Cope per presentar Tiempo de Juego.[1]
Remove ads
Premis
Convertit en una de les veus més respectades de la ràdio espanyola, va rebre quatre Premis Ondas (1975, 1996, 2002 i 2005),[2] i un Micròfon d'Or, reconegut pel seu humor i la seva capacitat per a integrar la publicitat en els programes esportius.[4]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads