Pere Benavent de Barberà i Abelló

arquitecte català (1899-1974) From Wikipedia, the free encyclopedia

Pere Benavent de Barberà i Abelló
Remove ads

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Remove ads

Biografia

Pere Benavent Barberà va néixer al carrer Diputació de Barcelona, fill de Gaietà Benavent i Abelló, natural de Barcelona, i de la seva esposa, Magdalena Barberà i Vergés, natural de Reus.[1]

El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[2]

Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili,[3] i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4] A Barcelona, al carrer de París, es troba un edifici obra de Pere Benavent que porta el nom de la seva mare: Casa Magdalena de Barberà Vergés (1930).[5]

Remove ads

Obra

Thumb
La Punyalada
Thumb
Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat
Obres arquitecturals destacades

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[9]

Bibliografia
Arquitectura
  • Com he de construir, (1934)
  • L'arquitectura i l'home inseparables, (1936);
Poesia
  • Flors d'ametller, (1918)
  • La rosa i el cristall, (1938)
  • Llibre del caminant, (1949)
  • Sobretaula acadèmica, (1956)
Assaig
  • Homes, homenets i homenassos, (1935)
  • Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIX, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.
Remove ads

Enllaços i referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads