Physeterula

Physeterula és un gènere extint de cetacis de la família dels fisetèrids que tingueren una àmplia distribució entre el Miocè inferior i el Plistocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Bèlgica, els Estats Units, els Països Baixos, el Regne Unit, Suïssa i Turquia.^[1] És el representant més troncal dels fisetèrids. Era un fiseteroïdeu gros, amb el crani de mida comparable als d'Idiorophus patagonicus i de Zygophyseter varolai. Conservava dents superiors funcionals desproveïdes d'esmalt.^[2] Era un parent proper del catxalot d'avui en dia.

Physeterula

Període
Miocè inferior - Plistocè superior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Physeteridae
Gènere	Physeterula Van Beneden, 1877
Espècies
P. dubusi P. neolassicus