Ponos

Ponos (en grec antic: Πόνος 'treball', 'pena') és, a la mitologia grega, la personificació del treball dur i de l'esforç. Segons la Teogonia d'Hesíode, el «dolorós» Ponos era fill d'Eris, filla de Nix que representa la discòrdia, i no fa esment del seu pare.^[1] Igual que els altres fills d'Eris que Hesíode va anomenar, Ponos és una abstracció personificada, que al·legoritza el significat del seu nom i representa un dels molts elements nocius resultants de la discòrdia i la lluita.^[2] Era el germà d'Algos (el Dolor), Lete (l'Oblit), Limos (la Fam) i Horcos (el Jurament).^[3]

Ponos

Tipus	divinitat grega al·legòrica personificació
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Eris
Germans	Algos, Horcos, Lete, Limos i Ate

Ciceró diu que Ponos ('Ponus') és la personificació del treball, i és fill d'Èreb (la Foscor) i Nox (la Nit).^[4] Ponos té una connotació negativa segons Hesíode, però en un poema de Llucià (segle ii), se'l presenta potenciant l'aspecte positiu que fa que ens dirigim cap a una vida virtuosa.^[5]