Verdolaga
espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La verdolaga (Portulaca oleracea),[1] és una espècie de planta amb flors comestible del gènere Portulaca dins la família monotípica de les portulacàcies. És nativa d'Àfrica, la Mediterrània oriental, el Caucas i l'Àsia Occidental, però s'ha expandit molt i avui dia presenta una distribució cosmopolita a les zones tropicals i temperades del planeta[2]
.svg){kind=link}
Addicionalment pot rebre els noms d'enciam de patena, patena, porcellana, verdolaga silvestre i verdolagues. També s'han recollit les variants lingüístiques pulsallana, verdalaga, verdalagues, verdelaga i verdulaga.[3] El DIEC també recull el nom verdolaga de conreu aplicat a Portulaca oleracea ssp. sativa, una antiga subespècie que avui dia no té reconeixment, essent només un sinònim heterotípic de la subespècie Portulaca oleracea var. oleracea.[4]
Amb Ipomoea pes-caprae, Melanthera biflora i Digitaria ciliaris, la verdolaga és una de les primeres espècies de plantes que colonitzen zones degradades a les zones tropicals del planeta.[5]
És molt abundant enmig dels conreus i dels horts de regadiu, de terra baixa i de muntanya mitjana. Forma part de les comunitats arvenses, és a dir, del que hom anomena males herbes.
Remove ads
Descripció
És una planta herbàcia anual molt ramificada, amb tiges de fins a 40 cm de llargada, que generalment -tot i que no sempre- creixen arrapades a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'espàtula, sèssils, oposades o gairebé oposades.
Les flors, de color groc, també són sèssils, no arriben a 1 cm d'amplada i són solitàries o bé surten en petits grups. Els pètals, en nombre variable, cauen aviat. La floració s'esdevé entre maig i octubre.
El fruit és una càpsula amb una mena de tapadora que s'obre i que conté moltes granes menudes, que són les llavors.
La verdolaga és molt vital, es reprodueix vegetativament per esqueix amb molta facilitat, sempre que disposi d'aigua; si hi ha prou humitat, fins i tot arrela si hom deixa unes branques simplement damunt de terra.
Remove ads
Taxonomia
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]
Etimologia
L'etimologia de portulaca és discutida, segons algun autor vindria de llatí clàssic portulaca amb el significat de pota de pollastre,[6] en canvi altres pensen que derivaria dels mots llatins porto amb el significat de portar i lac amb el significat de llet.[7] D'altra banda oleracea vindria del llatí amb el significat de "qui ve amb les hortalises"[6] o "de l'horta".[8]
Varietats
Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues varietats següents:[2]
- Portulaca oleracea var. delicatula Fosberg
- Portulaca oleracea var. oleracea
Portulaca oleracea var. delicatula és una varietat endèmica de l'illa d'Aldabra,[9] un atol de l'oceà Índic situat al nord de Madagascar.
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Portulaca oleracea var. oleracea:[2]
- Portulaca aurea DC.
- Portulaca consanguinea Schltdl.
- Portulaca cryptopetala var. poellnitziana (D.Legrand) D.Legrand
- Portulaca dichotoma Gueldenst.
- Portulaca fosbergii Poelln.
- Portulaca fosbergii var. major Poelln.
- Portulaca laevis Buch.-Ham.
- Portulaca latifolia Hornem.
- Portulaca marginata Kunth
- Portulaca maritima S.G.Gmel.
- Portulaca neglecta Mack. & Bush
- Portulaca oleracea var. alba Alef.
- Portulaca oleracea var. aurantia Alef.
- Portulaca oleracea var. aurea Alef.
- Portulaca oleracea var. caryophyllina Alef.
- Portulaca oleracea var. gillesii Alef.
- Portulaca oleracea var. gracilescens Domin
- Portulaca oleracea var. grandiflora Benth.
- Portulaca oleracea var. haageana Alef.
- Portulaca oleracea var. linearifolia Sivar. & Manilal
- Portulaca oleracea var. macrantha Eggers
- Portulaca oleracea var. macrantha Speg.
- Portulaca oleracea var. micrantha Speg.
- Portulaca oleracea var. micrantha Eggers
- Portulaca oleracea var. rosea Alef.
- Portulaca oleracea subsp. sativa (DC.) Schübl. & G.Martens
- Portulaca oleracea subsp. stellata Danin & H.G.Baker
- Portulaca oleracea var. striata Alef.
- Portulaca oleracea subsp. sylvestris (DC.) Čelak.
- Portulaca oleracea var. violacea Alef.
- Portulaca olitoria Pall.
- Portulaca opposita Poelln.
- Portulaca papillosa Sennen
- Portulaca parviflora Griseb.
- Portulaca parvifolia Haw.
- Portulaca poellnitziana D.Legrand
- Portulaca repens Noronha
- Portulaca retusa Engelm.
- Portulaca rostellata Brign.
- Portulaca sativa Haw.
- Portulaca suffruticosa Thwaites
- Portulaca sylvestris Montandon
- Portulaca sylvestris Garsault
- Portulaca terraereginae Poelln.
- Portulaca viridis DC.
Remove ads
Ecologia
En comparació amb altres cultius comuns, P. oleracea és més tolerant a les plagues a causa de la seva coberta cerosa, que protegeix la planta d'insectes i malalties. En alguns casos, fins i tot se sap que té propietats antifúngiques.[10] Tanmateix, alguns metabòlits fitotòxics de Drechslera indica, un fong, poden causar necrosi a la verdolaga.[11] Dichotomophthora portulacae, un altre fong, pot causar podridura de la tija.[12]
Se sap que Schizocerella pilicornis i Hypurus bertrandi s'alimenten de Portulaca oleracea. En alguns casos, poden ajudar a controlar la competitivitat de P. oleracea per prevenir la infestació de males herbes en camps on no es desitja P. oleracea, però no impedeixen que creixi completament.[13]
Usos
Aquesta espècie s'utilitza per a l'alimentació humana, conreada o silvestre, com a planta ornamental, hi ha varitats cultivars amb flors d'uns 5 cm de diàmetre[8] i com a planta medicinal.[14]
Nutrició
La verdolaga crua és un 93% d'aigua, un 3% d'hidrats de carboni, un 2% de proteïnes i conté greixos insignificants. En una quantitat de referència de 100 grams, la verdolaga aporta 20 calories i quantitats riques (20% o més del valor diari, DV) de vitamina E (81% DV) i vitamina C (25% DV), amb un contingut moderat (11 –19% DV) de diversos minerals dietètics. La verdolaga és una font rica d'àcid alfa-linolènic, un àcid gras essencial amb omega-3.[15]
Gastronomia
La verdolaga ofereix unes propietats nutritives importants, entre els seus nutrients es poden destacar els àcids grassos omega 3, vitamines A, B i C, calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi i magnesi.[16][14] Hom la pot collir en qualsevol època de l'any, però -si es vol ben tendra- s'ha d'agafar abans que floreixi.
Tradicionalment la tija i les fulles crues de la verdolaga eren part de les amanides en les zones rurals. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. També es pot menjar cuita com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums: se'n poden fer truites, barrejant-la amb ceba, espinacs, ou, etc. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.
Les fulles i els brots queden sobretot bé en amanida. Cuinada, és una mica pesada. Les flors són decoratives i les llavors, una vegada assecades i moltes, poden ser un additiu amb gust de nou per a la farina.[17]
A Occitània i a França és un dels ingredients del mesclum. A Grècia la verdolaga (Αντράκλα) es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per a fer amanides locals.[18] En la cuina turca la verdolaga ("semizotu") es consumeix com meze,[19][20] plat calent (saltat),[21] semizotu bastısı[22] o amanida.[23][24]
Salinitat del sòl
La salinització del sòl en espais agrícoles pot provocar una disminució dels rendiments dels cultius, i la impossibilitat de cultivar espècies sensibles a la sal en aquest sòl. La verdolaga té una alta tolerància a la toxicitat de la sal, la qual cosa la fa apta per al cultiu en zones on el reg es realitza amb aigua amb alta salinitat de clorur.[25]
La verdolaga pot eliminar la sal del medi de cultiu en condicions salines. Com a cultiu intercalat o durant una temporada de creixement, pot eliminar 210 kg/ha de clorur i 65 kg/ha de sodi quan es conrea a 6,5 dS *m −1, permetent el creixement de plantes sensibles a la sal en sòls salins.[26] La verdolaga té un efecte positiu sobre les plantes del cultiu d'acompanyament en condicions salades, com ara els tomàquets.[27]
Remove ads
Vegeu també
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads