Post-metal
subgènere del metal From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El post-metal és un gènere musical derivat del heavy metal que explora plantejaments més enllà de les convencions d'aquest. Va sorgir a la dècada del 1990 amb grups com Neurosis i Godflesh que van transformar la textura musical del mètal a través de la composició experimental.[1] De manera similar als gèneres predecessors, el post-rock i el post-hardcore, el post-metal compensa la foscor i la intensitat de l'extrem metal posant èmfasi en l'atmosfera, l'emoció i fins i tot la «revelació», alhora que desenvolupa un so expansiu però introspectiu imbuït d'elements de música ambient, noise, psicodèlica, progressiva i clàssica, i de vegades shoegaze i art rock. Les cançons solen ser llargues, amb estructures en capes que descarten la forma estrofa-tornada en favor de dinàmiques i temes repetitius. El so se centra en guitarres amb pedal d'efectes i bateria, mentre que les veus sovint, tot i que no sempre, són cridades o guturals i semblen un instrument addicional.
El post-metal està relacionat amb altres estils experimentals com l'avant-garde metal, el drone metal, el metal progressiu i el metal industrial També s'ha anomenat metalgaze[2] i art metal,[3] destacant la seva connexió amb el shoegaze (un estil de música indie relacionat amb el post-rock) i la música culta, respectivament. El post-metal contemporani, iniciat per grups com Isis,[4][5] Agalloch, Boris, Pelican, Jesu, Wolves in the Throne Room i Russian Circles, sol emprar la pesantor del doom metal i l'sludge metal i/o l'obscuritat del black metal. L'aclamació generalitzada de Deafheaven,[6] que va succeir a Alcest en la combinació de black metal i shoegaze (una fusió sobrenomenada blackgaze), va fer que aquest underground post-metal es fes visible globalment.[7]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads