Potassicsadanagaïta

La potassicsadanagaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel sadanagaïta. Va ser descrita originalment com magnesiosadanagaïta. El 1997 va passar a dir-se potassicmagnesiosadanagaïta, i una nova redefinició del grup de la sadanagaïta, aquesta l'any 2012, va provocar un nou canvi de nom, aquesta vegada al nom actual.

Potassicsadanagaïta
Fórmula química	{K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Epònim	potassi i sadanagaite rootname series (en)
Localitat tipus	Illa de Myojin, Mar Interior de Seto, Prefectura d'Ehime, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	negre, marró fosc
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró clar
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p. i IMA1982-102
Símbol	Psdg
Referències	[1]

Característiques

La potassicsadanagaïta és un silicat de fórmula química {K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O₂₂)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a l'illa de Myojin, al mar Interior de Seto (Prefectura d'Ehime, Japó). També ha estat descrita al Mont Somma (Campània, Itàlia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.