Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull
premi literari en català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és un premi literari per a obres inèdites en català atorgat per l'editorial Planeta. És un dels premis amb major dotació econòmica per a obres en llengua catalana. Fins al 2012 era de 90.000 euros, a partir de 2013 de 60.000[1] i es lliura anualment el mes de gener.
 |
Aquest article tracta sobre el premi literari. Vegeu-ne altres significats a «Premis Ramon Llull». |
Remove ads
Història
Fou creat per l'editor José Manuel Lara Hernández l'any 1981 amb l'objectiu de distingir i divulgar una novel·la escrita en llengua catalana. L'obra guanyadora és traduïda al castellà i al francès. Tot i que inicialment només premiava novel·les, actualment poden presentar-s'hi obres d'assaig o memòries.
Entre el 2007 i el 2010, el premi el van convocar conjuntament l'Editorial Planeta i el Govern d'Andorra. A partir de l'edició de 2011 el convoquen conjuntament l'editorial i la Fundació Ramon Llull.[2]
La mateixa editorial havia lliurat un premi amb el mateix nom els anys 1968 i 1969 que havien guanyat Joan Sales i Mercè Rodoreda per les novel·les Incerta Glòria i El carrer de les Camèlies respectivament.
Remove ads
Guanyadors
- 1981 — Joan Perucho i Gutierres-Duque per Les aventures del cavaller Kosmas
- 1982 — Ramon Folch i Camarasa per Sala de miralls
- 1983 — Pere Gimferrer per Fortuny
- 1984 — Ignasi Riera i Gassiot per El rellotge del pont d'Esplugues
- 1985 — Miquel Ferrà i Martorell per El misteri del Cant Z-506
- 1986 — Olga Xirinacs Díaz per Zona marítima
- 1987 — Valentí Puig per Somni Delta
- 1988 — Pau Faner per Moro de rei
- 1989 — Carme Riera per Joc de miralls
- 1990 — Sebastià Serrano per Elogi de la passió pura
- 1991 — Lluís Romero per Castell de cartes
- 1992 — Terenci Moix per El sexe dels àngels
- 1993 — Jaume Fuster i Guillemó per El jardí de les Palmeres
- 1994 — Nèstor Luján per La Rambla fa baixada
- 1995 — Albert Manent per Marià Manent, biografia íntima i literària
- 1996 — Josep Maria Ballarín per Santa Maria, pa cada dia
- 1997 — Joan Corbella per D'avui a demà
- 1998 — Joan Barril per Parada obligatòria
- 1999 — Maria de la Pau Janer per Lola
- 2000 — Maria Mercè Roca per Delictes d'amor
- 2001 — Baltasar Porcel per L'emperador o L'ull del vent
- 2002 — Màrius Carol per Les seduccions de Júlia
- 2003 — Gemma Lienas per El final de joc
- 2004 — Alfred Bosch per Les set aromes del món
- 2005 — Lluís-Anton Baulenas per Per un sac d'ossos
- 2006 — Màrius Serra per Farsa
- 2007 — Gabriel Janer Manila per Tigres
- 2008 — Najat El Hachmi per L'últim patriarca
- 2009 — Carles Casajuana per L'últim home que parlava català
- 2010 — Vicenç Villatoro per Tenim un nom
- 2011 — Núria Amat per Amor i guerra.
- 2012 — Imma Monsó per La dona veloç.[3]
- 2013 — Sílvia Soler per L'estiu que comença.
- 2014 — Care Santos per Desig de xocolata.[4]
- 2015 — Xavier Bosch per Algú com tu
- 2016 — Víctor Amela per La filla del capità Groc
- 2017 — Pilar Rahola per Rosa de cendra[5]
- 2018 — Martí Gironell per La força del destí[6]
- 2019 — Rafel Nadal per El fill de l'italià[7]
- 2020 — Núria Pradas per Tota una vida per recordar[8][9]
- 2021 — Gerard Quintana per L'home que va viure dues vegades[10]
- 2022 — Empar Moliner per Benvolguda[11]
- 2023 — Andreu Claret i Serra per París érem nosaltres[12]
- 2024 — Ramon Gener Sala per Història d'un piano[13]
- 2025 — Estel Solé, per Aquest tros de vida[14]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads