Pumpel·lyïta-(Mg)

La pumpel·lyïta-(Mg)^[2] és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyita. Fou anomenada per Charles Plache i Helen Vassar l'any 1925 en honor del geòleg nord-americà Raphael Pumpelly, professor de mines a la Universitat Harvard.

Pumpel·lyïta-(Mg)
Pumpel·lyïta-(Mg) (verd) i quars (blanc)
Fórmula química	Ca₂(MgAl₂)(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂(H₂O)
Epònim	Raphael Pumpelly, pumpel·lyita i magnesi
Localitat tipus	Comtat de Keweenaw, Michigan, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.20
Dana	58.2.2.7
Heys	16.11.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	grup espacial A2/m
Color	verd, blau, verd negrós, marró
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,674 a 1,748 nβ = 1,675 a 1,754 nγ = 1,688 a 1,764
Birefringència	δ = 0,014 a 0,016
Angle 2V	mesurat: 70° a 90°, calculat: 32° a 76°
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1973 s.p.
Símbol	Pmp-Mg
Referències	[1]

Característiques

La pumpel·lyïta-(Mg) és un silicat de fórmula química Ca₂(MgAl₂)(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂(H₂O).^[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pumpel·lyïta-(Mg) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe²⁺), pumpel·lyita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Al), pumpel·lyita-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), clinozoisita, poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

S'ha trobat en diferents indrets com ara Austràlia, Àustria, Canadà, Xina, República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Mèxic, Noruega, Rússia, Eslovàquia, Regne Unit, EUA i Namíbia.^[1]