Raïformes

Els raïformes^[2] (Rajiformes) són un ordre de peixos cartilaginosos del superordre dels Batoïdeus. Són peixos molt aplanats i molt propers als taurons. Talment com els taurons, els raïformes no tenen bufeta natatòria. Segons una anàlisi d'ARN, el tauró gat és el seu més pròxim parent genètic. Les rajades joves s'assemblen molt als taurons.

No s'ha de confondre amb Reïformes.

Raïformes

Rajiformes
Leucoraja erinacea
Període
Eocè - actualitat[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Superordre	Batoidea
Ordre	Rajiformes L.S.Berg, 1940

Paratrygon motoro

Gymnura altavela

Fòssil de Cyclobatis major del Cretaci trobat al Líban.

Fenestraja plutonia

Rhynchobatus djiddensis

Zapteryx xyster fotografiat a Panamà.

Pastinachus sephen

Himantura fai capturada a Bora Bora (Illes de la Societat).

Urolophus cruciatus

Leucoraja erinacea

Morfologia

• Es caracteritzen per tindre els forats nasals, la boca i els cinc parells d'obertures branquials tots situats en posició ventral.
• A les famílies més típiques el cos està fortament aplanat en sentit dorsiventral, i dividit en dues parts ben diferenciades: el disc -de contorn arrodonit, el·lipsoïdal o romboïdal- format per les aletes pectorals, molt eixamplades i soldades lateralment a tota la llargada del conjunt del cap i el tronc, i la cua, molt més estreta, formada per la resta del cos.
• La cua, quan està fortament diferenciada, no té cap paper en la locomoció: aquesta és efectuada per moviments ondulatoris de les aletes pectorals que donen per resultat una mena de vol semblant al de les aus, però fet a un ritme lent i molt elegant.
• Aleta anal absent.
• Els ulls i els espiracles es troben en la superfície dorsal.
• Absència de la membrana nictitant.
• El musell pot funcionar com un òrgan electroreceptiu.^[1][3]

Reproducció

La majoria de les espècies són vivípares, encara que n'hi ha algunes que ponen llurs ous embolcats dins una càpsula còrnia.^[4]

Alimentació

Són generalment carnívors, tot i que n'hi ha espècies que filtren l'aigua per nodrir-se de plàncton.^[4]

Hàbitat

N'hi ha espècies d'aigua dolça, d'aigua salobre i marines.^[1]

Sistemàtica

Llista de famílies

Segons ITIS

• Família Anacanthobatidae (von Bonde i Swart, 1924)
• Família Arhynchobatidae (Fowler, 1934) (no reconegut per FishBase qui classifica totes aquestes espècies en la família dels Rajidae)
• Família Rajidae (Blainville, 1816)

Segons FishBase

• Família Anacanthobatidae (von Bonde i Swart, 1924)
• Família Dasyatidae (Jordan, 1888) (emplaçat a sota de Myliobatiformes per ITIS)
• Família Gymnuridae (Fowler, 1934) (emplaçat a sota de Myliobatiformes per ITIS)
• Família Hexatrygonidae (Heemstra i Smith, 1980) (emplaçat a sota de Myliobatiformes per ITIS)
• Família Myliobatidae (Bonaparte, 1838) (emplaçat a sota de Myliobatiformes per ITIS)
• Família Plesiobatidae (Nishida, 1990) (emplaçat a sota de Myliobatiformes per ITIS)
• Família Potamotrygonidae (Garman, 1877) (emplaçat a sota de Myliobatiformes per ITIS)
• Família Rajidae (Blainville, 1816)
• Família Rhinobatidae (Müller i Henle, 1837) (emplaçat a sota de Rhinobatiformes per ITIS)
• Família Urolophidae (Müller i Henle, 1841) (emplaçat a sota de Myliobatiformes per ITIS)