Ramon Jové i Brufau

Ramon Jové i Brufau (Sabadell, 7 de juny de 1897 - Barcelona, 19 de juliol de 1936)^[1] fou un metal·lúrgic, militant de la CNT i més endavant de la UGT, que va esdevenir una de les primeres víctimes de la guerra civil.

Ramon Jové i Brufau

Biografia
Naixement	7 juny 1897 Sabadell (Vallès Occidental)
Mort	19 juliol 1936 (39 anys) Barcelona
Residència	Sabadell
Nacionalitat	Catalunya
Es coneix per	Fou una de les primeres víctimes de la guerra civil a Sabadell.
Activitat
Ocupació	Metal·lúrgic i militant de la CNT la UGT
Membre de	Unió General de Treballadors Confederació Nacional del Treball

Biografia

Els anys de la dictadura de Primo de Rivera formà part del Comitè Nacional de la CNT i fou empresonat durant la vaga general de 1930. Més tard, amb la reorganització dels socialistes que incorporaren antics membres de la CNT, Jové entrà a la Unió Socialista de Catalunya i n'arribà a ser un dels dirigents. El 1929 havia estat cofundador de les Edicions La Fona, l'editorial sabadellenca en què va publicar L'ideal obrer, la democràcia i l'anarquisme. Va col·laborar també en el setmanari El Federal i en Justícia social. Jové va ser una de les primeres víctimes de la Guerra Civil, ja que morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de Catalunya de Barcelona, quan s'enfrontava als sediciosos aixecats contra la República.^[1]

El 30 d'octubre de 1985 Sabadell li dedicà un carrer, al barri de Can Puiggener.^[1]