Ramon Llumà i Guitart
industrial i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ramon Llumà i Guitart (Solsona, 1935 - Solsona, 24 de maig de 2016), industrial i polític català, va ser alcalde de Solsona (1979-2003), president del Consell Comarcal del Solsonès (1987-1992) i diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003).[1]
Remove ads
Biografia
Va néixer a Solsona el 1935, estava casat i va tenir quatre fills. Professionalment era manyà i va ser propietari d'un taller d'instal·lació de calefaccions que va deixar per manca de temps en els inicis de la seva trajectòria política.
Es va implicar en el món de la política a través de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A les primeres eleccions municipals democràtiques després del Franquisme, l'any 1979, es va presentar com a cap de llista de la candidatura de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Solsona.
El 19 d'abril de 1979 va ser escollit alcalde de Solsona, càrrec que va ocupar fins al 14 de juny de 2003, després d'haver encapçalat en cinc ocasions més les llistes de la seva formació en les eleccions de 1983, 1987, 1991, 1995 i 1999.
Entre les obres realitzades durant el seu mandat destaquen, a més de l'abastament d'aigua local, la construcció del complex poliesportiu municipal i el Teatre Comarcal; l'adequació de locals per a les entitats, i, en l'àmbit urbanístic, la redacció de les Normes subsidiàries de planejament, a més de la pavimentació de carrers i urbanitzacions i la recuperació del nucli antic. També va tenir un paper clau en la recuperació del Jutjat de Primera Instància i l'obertura de l'Institut de Batxillerat.[2] Fou un dels principals impulsors de la creació de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigua del Solsonès.[3]
Partidari de l'organització comarcal catalana, va crear i presidir el Consell Comarcal de Muntanya (1983-1988), un embrió del Consell Comarcal del Solsonès que va també presidir des de la seva creació el 1988 fins al 1992.[4]
Durant els seus anys de gestió comarcal destaquen el seu paper per aconseguir que el pantà que s'havia d'ubicar a Sorba (Montmajor) es construís a la Llosa del Cavall, la creació d'un Centre d'Atenció Primària que, encara avui dia, és un cas únic a Catalunya, la creació del part de maquinària, la promoció d'obres com la millora de la carretera de Bassella, la construcció de la variant de Solsona i la reivindicació de la carretera de Solsona a Guissona. També va promoure la construcció del dipòsit comarcal de residus. Sota la seva presidència el Consell Comarcal va adquirir l'edifici de L'Hospital d'en Llobera on es va ubicar la seu de l'ens. També va situar les bases per a una potent estructura en serveis socials mancomunada entre l'Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal.[4]
També va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya durant la VI legislatura (1999-2003) com a representant de la circumscripció electoral de Lleida per CiU.
Fou un defensor de l'independentisme català i va ser un dels promotors principals del Manifest dels alcaldes de la Campanya Un País, Una Bandera. També fou vocal del Consell Social de la Llengua Catalana fins al 2004.
L'any 2003 va abandonar l'activitat política.
Va morir a Solsona el 24 de maig de 2016 víctima d'un càncer que no va poder superar.[2][5][6][7][8]
Remove ads
Governs municipals a Solsona (1979-2003)
Va ser el primer alcalde de Solsona després de la Dictadura franquista. Després de presentar-se a les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979 va substituir a Jaume Serra i Jounou al capdavant de l'alcaldia de la ciutat.
Durant els diferents mandats en què va ser alcalde, aquests foren els equips de govern que va encapçalar:
Equip de Govern (1979-1983)
Equip de Govern (1983-1987)
Equip de Govern (1987-1991)
Equip de Govern (1991-1995)
Equip de Govern (1995-1999)
Equip de Govern (1999-2003)
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads