Rebol

REBOL (Relative Expression Based Object Language; REB-ol) és un llenguatge d'intercanvi de dades multiplataforma^[1] i un llenguatge de programació dinàmic multiparadigma dissenyat per Carl Sassenrath per a comunicacions de xarxa i computació distribuïda. Introdueix el concepte de dialectes: llenguatges petits, optimitzats i específics del domini per a codi i dades,^[1][2] que també és la propietat més notable del llenguatge segons el seu dissenyador Carl Sassenrath:

«	Tot i que es pot utilitzar per programar, escriure funcions i realitzar processos, el seu major punt fort és la capacitat de crear fàcilment llenguatges o dialectes específics del domini.	»
— Carl Sassenrath, [3]

Rebol

Tipus	llenguatge de programació multiparadigma, llenguatge de programació i programari
Data de creació	1997
Disseny	Carl Sassenrath
Paradigma de programació	language-oriented programming (en) , programació funcional, Programació basada en prototips i llenguatge imperatiu
Darrera versió estable	2.101.0 ()
Llenguatge de programació	C
Influenciat per	Self, Forth, Lisp i Llenguatge de programació Logo
Extensió dels fitxers	reb
Codi font	Codi font i Codi font
Llicència	Llicència Apache, versió 2.0 i llicència Apache
Pàgina web	rebol.com

Originalment, el llenguatge i la seva implementació oficial eren de codi propi i tancat, desenvolupats per REBOL Technologies. Després d'una discussió amb Lawrence Rosen,^[4] l'intèrpret de Rebol versió 3 es va publicar sota la llicència Apache 2.0 el 12 de desembre de 2012.^[5] Les versions anteriors només estan disponibles en format binari i no hi ha previst el llançament del codi font.

Rebol s'ha utilitzat per programar aplicacions d'Internet (tant del costat del client com del servidor ), aplicacions de bases de dades, utilitats i aplicacions multimèdia.^[6]

És una eina de text per fer programes d'ordinador especialment indicada per tasques complexes on es puguin aprofitar les seves capacitats natives per funcionar a internet, en un o diversos ordinadors a l'hora, crear i gestionar dialectes, ser generatiu, treballar amb molts tipus de dades (uns 40) de forma transparent i senzilla i en definitiva fer els programes tan curts i intel·libigles com sigui possible. Es recomana molt i es fa servir poc.

El seu autor és el conegut científic Carl Sassenrath, resident a California (USA) i que anteriorment ja va programar gran part de l'AmigaDOS. Totes dues obres són una referència en qualitat de programari.