Ricard Bofill i Leví

arquitecte i urbanista català From Wikipedia, the free encyclopedia

Ricard Bofill i Leví
Remove ads

Ricard Bofill i Leví[1] (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022)[2][3] fou un arquitecte i urbanista català,[4] de reconeguda fama mundial. Va ser un dels principals impulsors de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle xx i és considerat com un dels màxims representants de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània.[5] És germà de l'arquitecta Anna Bofill.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Remove ads

Biografia

Thumb
Les quatre barres de la senyera catalana, circa 2010, Hotel W Barcelona, plaça de la Rosa dels Vents 1, Barcelona. La Senyera Reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona; és la translació vexil·lològica del Senyal Reial, altrament dit senyal dels Quatre Pals.

Fill de Maria Levi i Emili Bofill i Benessat, va néixer a Barcelona i va estudiar a l'Escola Virtèlia.[6]

Abans de dedicar-se exclusivament a l’arquitectura, fou un membre destacat del moviment de renovació cinematogràfica de l'Escola de Barcelona.[7] Va participar en el primer film de Vicente Aranda, Brillante porvenir, i, com a director, en el curt Circles (1966).[7] Posteriorment, va dirigir Esquizo (1970), que presentà com a “assaig fílmic” entorn de la frontera entre creativitat i follia i que signà el Taller d’Arquitectura fundat per ell.[7]

Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, d'on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1961 va crear el Taller d'Arquitectura, amb un equip d’arquitectes, dissenyadors i intel·lectuals, com l'escriptor J. A. Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, que va influir en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta.[7] Amb aquest equip de professionals, Bofill va abordar projectes de diferent naturalesa en diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals locals.

Els seus primers projectes uneixen una originalitat no exempta d'efectisme, amb la valoració expressionista dels elements constructius i serials, aspectes que posteriorment incorporà a una concepció basada en el classicisme.[7] Entre les seves primeres obres arquitectòniques destaquen El Xanadú (Calp, 1968), El Castell (Sitges, 1969) i la Muralla Roja (Calp, 1972-74).[7] El Barri Gaudí (Reus, 1969-70) i el projecte de La ciutat en l'espai (Madrid, 1969) constitueixen un primer intent de revisió del concepte racionalista del bloc d’habitatges, intent que va anar actualitzant posteriorment.[7]

Bofill és un dels màxims representants de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània. En els seus dissenys manté les línies clares de l'estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com arcs o columnes, que a l'observador li resulten familiars i comprensibles. Bofill és autor d'una extensa obra teòrica, i entre els seus llibres destaquen Espai i vida, La ciutat de l'arquitecte i El dibuix de la ciutat.[7]

Remove ads

Reconeixements

Bofill va rebre nombrosos premis i reconeixements: el 1963 va rebre el premi FAD de disseny i, el 1964, el premi ADI-FAD d’arquitectura. El 1980 va rebre el premi Ciutat de Barcelona per la reconversió d’una fàbrica de ciment en estudi d’arquitectura. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes.[7] L'any 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.[7] És doctor honoris causa per la Universitat de Metz, França (1995), membre honorari de l'American Institute of Architects (AIA) (1985), Oficial de l'Orde de les Arts o les Lletres (Ministeri de Cultura, França, 1988) i doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona (2021). Fou membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.[8]

Remove ads

Obres representatives

Galeria

  • Thumb
    Carrer Johann Sebastian Bach 28, Barcelona (1963)
  • Thumb
    Carrer Nicaragua 97–99, Barcelona (1965)
  • Thumb
    Barri Gaudí, Reus, Catalonia (1970)
  • Thumb
    Apartaments El Castell, Sant Pere de Ribes
  • Thumb
    Walden 7, Sant Just Desvern (1974)
  • Thumb
    Taller de Arquitectura, Sant Just Desvern (1970s)
  • Thumb
    Esplanade de l'Europe, Montpeller (1980s)
  • Thumb
    Les Échelles de la Ville, Montpeller (1987)
  • Thumb
    Communauté d'Agglomération, Montpellier (1991)
  • Thumb
    77 West Wacker Drive, Chicago (1992)
  • Thumb
    Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona (1996)
  • Thumb
    Edifici Nexus II, UPC Campus Nord, Barcelona (2002)
  • Thumb
    W Barcelona (2009)
Remove ads

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads