Richard Hamming

Richard Hamming (anglès: Richard Wesley Hamming) (Chicago, 11 de febrer de 1915 - Monterey, 7 de gener de 1998) fou un matemàtic nord-americà que va treballar en temes relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Les seves principals contribucions a la ciència han estat el codi Hamming, la finestra Hamming i la distància Hamming.

Richard Hamming

Biografia
Naixement	11 febrer 1915 Chicago (Illinois)
Mort	7 gener 1998 (82 anys) Monterey (Califòrnia)
Causa de mort	infart de miocardi
President Association for Computing Machinery
1958 – 1960 ← John W. Carr III – Harry Huskey →
Dades personals
Formació	Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign - matemàtiques (–1942) Universitat de Chicago - matemàtiques (–1937) Universitat de Nebraska–Lincoln - matemàtiques Crane High School
Tesi acadèmica	Some Problems in the Boundary Value Theory of Linear Differential Equations  (1942 )
Director de tesi	Waldemar Trjitzinsky
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, teoria de la informació, ciència computacional i telecomunicació
Ocupació	matemàtic, enginyer, informàtic, professor d'universitat
Ocupador	Naval Postgraduate School (1976–1997) Bell Labs (1946–1976) Projecte Manhattan (1945–1946) Universitat de Louisville (1944–1945) Universitat d'Illinois (1942–1944)
Membre de	Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (1994–) Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables Codi de Hamming graf de Hamming finestra de Hamming Pes de Hamming distància de Hamming Fita de Hamming (1950) Error detecting and error correcting codes
Estudiant doctoral	Martin Mandelberg
Família
Cònjuge	Wanda Little
Pares	Richard J. Hammming   i Mabel G. Redfield
Premis
(1996)  premi Conferit per Fundació Eduard Rhein (1994)  membre de l'Association for Computing Machinery (1988)  Medalla Richard W. Hamming (1981)  Premi Harold Pender (1979)  Premi Emanuel R. Piore de l'IEEE (1968)  IEEE Fellow (1968)  Premi Turing

Biografia

Hamming va néixer a Chicago, Illinois, l'11 de febrer de 1915.

Es va llicenciar per la Universitat de Chicago el 1937. El 1939 realitzaria un màster a la Universitat de Nebraska i finalment es va doctorar per la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign el 1942.^[1] Durant la Segona Guerra Mundial, va ser professor a la Universitat de Louisville, treball que abandonaria per integrar-se en 1945 al projecte Manhattan. Allà va desenvolupar el seu treball programant una de les primeres calculadores numèriques electròniques, per a determinar la solució a algunes equacions proporcionades pels físics del projecte.^[2] L'objectiu del programa era descobrir si la detonació d'una bomba atòmica podria incendiar l'atmosfera. El resultat del càlcul era que la ignició no passaria, així que els Estats Units van utilitzar la bomba, primer com a prova en Nou Mèxic i poc més tard dues vegades contra Japó.

Entre els anys 1946-1976, va treballar en els laboratoris Bell, on va col·laborar amb Claude E. Shannon.^[3] El 23 de juliol de 1976 es va traslladar a la Naval Postgraduate School, on va treballar com a professor adjunt fins a 1997, arribant a ser professor emèrit.^[4]

Va ser fundador i president de l'Association for Computing Machinery.

Va morir a Monterey, Califòrnia el 7 de gener de 1998.