Richard Price
clergue, filòsof i estadístic gal·lès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Richard Price (Llangeinor, 23 de febrer de 1723 - Newington Green, 19 d'abril de 1791) va ser un filòsof moral, predicador, matemàtic i panfletista polític gal·lès.
.png){kind=small}
Remove ads
Vida i obra
Price va néixer a la próspera granja familiar de Tynton al municipi de Llangeinor al sud de Gal·les, fill del propietari i de la seva segona esposa, Catherine Richards.[1] Va estudiar primer a casa seva amb tutors privats i després a les escoles de Bridgend, Neath i Pentwyn, fins al 1740[2] quan, en menys d'una any van morir el seu pare i la seva mare.[3] El 1740, amb l'ajut econòmic del seu mig-germà John, es va instal·lar a Londres per estudiar per a clergue en una acadèmia no-conformista a Moorfields,[4] anomenada Fund Academy o Coward's Academy. [5] Probablement en aquesta època va conèixer Thomas Bayes.[6]
.jpg)
En graduar-se el 1744 va esdevenir clergue dissident i, com a tal, crític polític i reformista social.[7] Va començar la seva carrera com capellà de la rica família Streatfield i com assistent a Old Jewry (on va guanyar certa fama com predicador).[8] El 1757, en morir el seu oncle i el senyor Streatfield, va rebre un llegat que li va proporcionar estabilitat financera, al mateix temps que es casava amb Sarah Blundell.[9]
El 1758 va publicar els seu primer llibre: A Review of the Principal Questions and Difficulties in Morals, en el qual defensa que les idees morals no son objectes dels sentits, sinó de l'enteniment.[10]
El 1758 es va traslladar a Stoke Newington, un barri molt més tranquil, on va fer de predicador a l'església unitària de Newington Green[11] durant més de trenta anys.[12]
El 1761, en morir el seu amic Thomas Bayes, va recollir els seus manuscrits sobre estadística per a publicar-los. El resultat va ser An Essay towards solving a problem in the Doctrine of Chances (1763) que contenia una introducció i un apèndix escrits per Price, així com algunes notes al peu del text original de Bayes.[13]
Continuant aquests treballs d'estadística, el 1771 va publicar Observations on reversionary payments que es va convertir ràpidament en el principal fonament de l'industria de les assegurances a la Gran Bretanya i el primer tractat de ciència actuarial pròpiament dita.[14]
Actiu en les causes radicals,[15] republicanes i lliberals, com la Revolució Americana[16], qua va defensar dels dels seus inicis el 1776 (Observations on Civil Liberty),[17] o la Revolució Francesa.[18] Va fomentar les connexions entre un gran nombre de persones, incloent autors de la Constitució dels Estats Units com Benjamin Franklin amb qui va tenir una forta amistat.[19] Va ser molt crític amb la visió negativa de la Revolució Francesa d'Edmund Burke feta des d'un punt de vista lliberal conservador.[20] Va tenir una gran influència sobre la feminista Mary Wollstonecraft,[21] estenent les idees sobre la igualtat inherent en l'esperit de la Revolució Francesa per abastar els drets de les dones també.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads