Rob Edwards

Rob Edwards (Thornaby-on-Tees, 11 de desembre de 1945 - 6 d'octubre de 2019) fou un pilot de trial anglès.^[1][2] Durant la dècada del 1970 va ser un dels competidors més destacats del Campionat d'Europa de trial,^[3] anomenat Campionat del Món a partir de 1975. Entre altres victòries destacables, va guanyar l'edició de 1971 del British Experts Trial^[4] i la de 1974 del Scott Trial.^[5]

Rob Edwards

Amb la Montesa al Trial de Sant Llorenç de 1978
Biografia
Naixement	11 desembre 1945 Thornaby-on-Tees (Anglaterra)
Mort	6 octubre 2019 (73 anys)
Activitat
Ocupació	pilot de trial

Caracteritzat per un pilotatge efectiu i espectacular, Rob Edwards va començar la seva carrera tot pilotant diverses marques britàniques, però restarà sempre en la memòria dels afeccionats com un dels més carismàtics pilots de Montesa,^[6] al costat de pilots tan emblemàtics de la marca com ara Don Smith, Gordon Farley o Malcolm Rathmell.^[7][8]

Resum biogràfic

Rob Edwards al Trial de Sant Llorenç de 1979

Carrera esportiva
Nacionalitat	Regne Unit
Temporades	1970 - 1981
Equips	Cotton, AJS, Montesa
Palmarès en trial
Podis en GP	13  =  1x1r  7x2n  5x3r
Scott Trial	1 (1974)
British Experts	1 (1971)

Nascut i criat a Thornaby-On-Tees (North Yorkshire), Rob Edwards fou encoratjat pel seu pare, un entusiasta del trial, a esdevenir pilot professional d'aquest esport.^[9] Després d'un temps en què va córrer amb el suport de les marques britàniques Cotton i AJS, Edwards aconseguí el seu somni el 1969, quan Montesa li oferí un contracte com a pilot oficial de fàbrica. Durant anys, Edwards viatjà a esdeveniments internacionals amb el contingent britànic, compartint desplaçaments i allotjament amb pilots de la talla de Malcolm Rathmell, Dave Thorpe, Nigel Birkett, Alan i Martin Lampkin i altres. Sovint compartien furgoneta, tot i pilotar per a diferents marques de motocicleta.

De tarannà simpàtic i sempre somrient, Rob esdevingué l'"ambaixador mundial" de Montesa i fou enviat de gira a molts països llunyans, inclosos els EUA i l'Amèrica Central i del sud, per a dirigir-hi escoles de trial per a importadors, distribuïdors i clients.^[9] En moltes d'aquestes gires l'acompanyava Pere Pi, amb qui l'unia una bona amistat. La primavera de 1972, el català, que acabava de guanyar els Tres Dies de Santigosa amb la petita Montesa Cota 123, convidà Edwards a provar la moto amb la idea que podria ser idònia per a guanyar-hi els imminents Sis Dies d'Escòcia. Quan l'anglès la va haver provada en una riera de Gavà, va dir sense dubtar-ho: «No, no és una moto per a guanyar els 6 Dies d'Escòcia». El temps li va donar la raó i Pere Pi va haver de reconèixer que anava errat.^[10]

Malgrat que Rob Edwards no va aconseguir mai guanyar la seva prova preferida, els Sis Dies d'Escòcia (on va debutar el 1963 a encara no divuit anys), sí que hi va acabar segon dues vegades, el 1970 i el 1978.^[9]

Edwards va emmalaltir a vint anys i va ser diagnosticat erròniament d'asma. Els seus greus problemes respiratoris el van obligar a retirar-se prematurament a començaments de la dècada del 1980, a poc més de trenta anys, i més tard va descobrir que el que tenia en realitat era una rara malaltia respiratòria, la síndrome de Churg-Strauss,^[11] la qual l'afectà durant tota la seva vida i va anar empitjorant amb els anys.

Palmarès

Any	Motocicleta	Campionat del Món[12]	Campionat britànic	Altres
1970	Montesa	12è	3r
1971	Montesa	4t	4t	1r al British Experts
1972	Montesa	5è	?
1973	Montesa	4t	2n
1974[a 1]	Montesa	8è	4t	1r al Scott Trial
1975	Montesa	10è	?
1976	Montesa	10è	8è
1977	Montesa	18è	5è
1978	Montesa	19è	-
1979	Montesa	-	14è
1980	Montesa	-	-
1981	Montesa	-	18è

1. Fins al 1974 el Campionat era d'Europa, i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món